Propietaris de masies de la comarca denuncien que no poden reformar els seus immobles a causa de les nombroses traves administratives que han d’afrontar. Un fet, asseguren, que impedeix fer el manteniment d’edificis amb molts segles d’història, que en molts casos es troben en estat de deteriorament i que podrien acabar-se perdent per sempre més si no s’hi actua a curt termini.
A tot plegat cal sumar-hi l’elevat cost econòmic que poden tenir intervencions d’aquesta mena en immobles sovint catalogats com a béns patrimonials.
“Reformar una masia és un procés molt feixuc. Aconseguir els permisos necessaris costa molt, i això frena molta gent que, o bé vol instal·lar-s’hi per viure-hi, o bé hi vol engegar un negoci. Tot plegat posa en perill un patrimoni que, si el perdem, ja no el recuperarem mai més”. Ho diu l’alcaldessa de Montseny, Núria Masnou Pujol. Ella mateixa viu en una masia que va trigar sis anys a reformar a causa dels nombrosos tràmits que va haver de dur a terme. Des que va accedir a l’alcaldia ara fa tres anys, un dels seus objectius ha estat justament reduir aquests tràmits.
“La casa on visc la vam començar a reformar l’any 2010. Vam començar fent la teulada, i no vam poder acabar les obres fins l’any 2016, que va ser quan per fi ens hi vam instal·lar. No s’entén que un procés d’aquesta mena pugui tenir tantes traves. És cert que cal ser molt curós a l’hora de regular aquesta mena d’intervencions, sobretot en casos com el nostre, que ens trobem a dins d’un parc natural. Però amb una normativa tan rígida, el que fem és perdre patrimoni. Si algú ha de reformar una teulada que està caient, el permís s’hauria de tramitar d’urgència”, apunta.
Segons Masnou, un dels factors que dificulten l’obtenció de permisos de reforma és el fet que els consistoris depenguin d’instàncies superiors a l’hora de concedir-los. “La comissió d’Urbanisme de la Generalitat és força estreta de mires en aquest sentit.
Tot i que els ajuntaments tenim un cert marge per fer la nostra pròpia normativa, l’última paraula sempre la té Urbanisme o la Diputació, i tot plegat dificulta molt les coses. Tot i això, no m’agradaria assenyalar cap administració en concret com a única responsable. Crec que si tots hi poséssim una mica de bona voluntat, ho podríem resoldre. Cal tenir en compte que les masies, quan hi ha activitat, serveixen per tenir cura de l’entorn i per donar-li vida. Quan s’ensorra una masia, perdem molt més que un edifici.”
“La majoria de propietaris no es poden permetre la inversió que requereix reformar una masia. Si a tot plegat hi sumem els tràmits que cal superar, ja podem plegar.” Josep Rosàs és propietari de diverses masies a Santa Eulàlia de Ronçana. La més gran de totes, una casa del segle XVI que porta el nom de la seva família, es troba en estat de deteriorament. Tot i haver-se plantejat reformar-la per fer-hi un complex residencial, assegura haver-se desanimat davant dels nombrosos obstacles a què ha de fer front.
“Entre l’Ajuntament i la Generalitat no em deixen fer res. Sembla que en lloc d’una masia tingui un museu. I si no hi puc actuar per donar-li nous usos, el resultat és que la propietat es va deteriorant. La Generalitat hauria de tenir una visió més oberta, i l’Ajuntament hauria de procurar no posar pals a les rodes als propietaris que volem fer les coses bé. No vull cap ajuda directa per restaurar la casa, només demano que no em posin entrebancs. Perquè si van generant entrebancs, la gent no podrà fer res, les masies acabaran caient i el patrimoni s’haurà perdut”, alerta Josep Rosàs.
Catàleg de masies
“Ja fa anys que l’Ajuntament està treballant en la redacció d’un catàleg de masies on es recullen les finques susceptibles de fer-hi actuacions. És un procés laboriós perquè s’ha de consensuar amb la Generalitat. Les masies que es troben fora d’aquest àmbit, com la casa Rosàs, poden fer obres de manteniment però no d’ampliació”, explica l’alcalde de Santa Eulàlia, Francesc Bonet.
“Com a Ajuntament, no ens oposem a l’ampliació de la masia Rosàs. De fet, voldríem poder posar les coses fàcils a tots els propietaris perquè les masies no acabin caient a terra, sinó que tinguin vida i es puguin preservar. Però amb la normativa vigent, que ens ve donada des d’Urbanisme, qualsevol actuació que es fes en aquesta masia obligaria a enderrocar uns volums disconformes que no encaixen amb el territori i que el propietari vol conservar per aprofitar-los”, afegeix Bonet.
