L’any 1901, l’escriptor Raimon Casellas va començar a publicar per entregues la que va ser la primera novel·la modernista de Catalunya: Els Sots feréstecs. El llibre, inspirat en terres de la parròquia de Montmany, sota de Puiggraciós i dels contundents Cingles de Bertí va ser un èxit del moment i, amb el temps, va donar nom a la contrada on ara encara es mantenen drets la rònega ermita de Sant Pau de Montmany, la casa de l’Ullar –amb un entorn d’una deixadesa absoluta– i, en un dels extrems més enfilats, el santuari de Puiggraciós, que aquest mes de setembre compleix 300 anys amb bona salut, afortunadament.
Casellas novel·la els continus enfrontaments entre els pagesos de mal ferrar que vivien a les masies d’aquells verals i el rector de Sant Pau de Montmany, de nom premonitori: mossèn Llàtzer, enterrat en vida en uns sots de gent esquerpa i cingles desafiants.
Han passat més de cent anys des que es va escriure aquella ficció modernista, però aquells sots que Casellas coneixia bé perquè havia passat temporades a la masia de l’Ullar encara continuen igual de feréstecs en la realitat. L’església de Sant Pau de Montmany, construcció tardogòtica oberta al culte l’any 1607, amenaça ruïna imminent amb la volta esberlada i una esquerda que la travessa de dalt a baix, l’entorn de l’Ullar està abandonat del tot, amb cavalls solts que preocupen la gent de la contrada… I res que faci pensar en la regeneració d’un entorn patrimonial que no s’hauria de permetre que es perdés.
