“Va ser tornar de València, el 4 o el 5 d’agost i ja vaig trucar al CAP per dir-los que em donessin hora perquè la meva filla no estava menjant. No em van donar notícies en setmanes. Quan em van trucar em van dir que m’enviarien un volant per derivar-me al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). I em va donar hora per al 20 d’octubre!”
Ho explica Núria Busquet, traductora i escriptora de Cardedeu, mare d’una nena de 13 anys que des de l’estiu passat pateix un trastorn de conducta alimentària (TCA). La família, que te dos fills més petits, ha viscut un autèntic calvari per aconseguir que la nena rebés el tractament adequat per la sanitat pública.
“Tinc una sensació de molta indefensió. La sanitat pública no va respondre i quan va respondre ja era molt tard. Entenc que no dona per tot, però, en un cas com aquest, com a mínim han de tenir el tractament que necessita i no fer-nos voltar.”
Busquet diu que el desencadenant de l’anorèxia de la seva filla va ser el confinament. “Vam començar a notar coses estranyes durant el confinament, però no ens en vam adonar del tot fins a l’estiu. De fet, a Sant Joan de Déu calculen que hi ha un 60% més de nenes amb TCA. El fet d’estar tancades a casa, sense contacte físic amb ningú més, ni amb els amics. Tot passa per les pantalles i això fa que els trastorns mentals es retroalimentin. Fa que hi donés més voltes.”
Com que la situació de la nena no millorava, la família la va portar a urgències de Sant Joan de Déu a finals de setembre. La primera visita al CSMIJ es va fer el 19 d’octubre, però la situació no va millorar gaire. La Núria explica que l’havien de citar a una visita amb la infermera que li faria un seguiment, però, al cap d’una setmana, no havia trucat ningú i la nena seguia sense menjar. Va trucar al CAP “desesperada” i el 28 d’octubre van tenir la primera visita amb la pediatra. Els va donar un volant per una visita a Sant Joan de Déu. Explica que la nena pesava 33 quilos, quan n’hauria de pesar uns 47. Es va passar tot el novembre i mig desembre ingressada al centre Itaka de salut mental del mateix hospital.
Mentre la seva filla baixava de pes ràpidament, a la Núria la van informar que no hi ha centres públics per tractar el TCA en menors de 16 anys. Van buscar centres privats, però el cost pot arribar a 4.000 euros al mes. L’assegurança escolar de l’institut pot cobrir-ne el 80%, però la nena no s’hi podia acollir perquè només cobreix alumnes a partir de tercer d’ESO i ella fa segon.
La Núria es va passar tres setmanes al costat de la seva filla a Sant Joan de Déu. “Treballant, menjant i dormint en una butaca mentre li van donant menjar i li fan vint minuts de teràpia al dia.”
Actualment, la nena va al centre de dia del CSMIJ, on fa l’esmorzar i el dinar, però la família està més esperançada perquè s’ha obert la possibilitat d’una estada d’11 hores al dia en què tots els àpats els faria al centre. Una alternativa que, fins ara, no se li havia ofert. “Ens vam trobar que, per edat, l’ingrés d’11 hores no es contemplava i, per tant, era el màxim que li podien donar. Llavors estava dies i dies sense menjar i quan arribava al límit l’havien d’ingressar d’urgències perquè estava desnodrida. Allà la recuperaven i quan ja estava més o menys bé la tornaven a l’hospital de dia. Estàvem en un bucle i sense opcions perquè, per edat, no podíem anar més enllà d’això.”
La Núria espera que, al setembre, quan la seva filla faci tercer d’ESO, ja es pugui acollir a l’ajut de l’assegurança escolar.
Impacte emocional i econòmic
La situació ha afectat tota la família, tant econòmicament com emocionalment. “En l’aspecte econòmic perquè totes les hores que no treballes no les cobres i en l’aspecte emocional és una malaltia molt devastadora perquè tu no saps per què la teva filla no vol menjar. És com si es volgués morir i no saps per què es vol morir. I penses què has fet malament. Hi ha un punt molt gran de culpabilitat.” També es queixa de manca d’informació. “Tot ho acabes sabent d’aquella manera. Hauríem agraït, de bon principi, ni que fos un fulletó que ens digués què és l’anorèxia.”
