Quaranta anys de la tancada a Roca Umbert

[caption id="attachment_100496" align="alignnone" width="900"] Els sindicalistes del 1977, al que és avui Roca Umbert Fàbrica de les Arts[/caption] Quaranta anys després de protagonitzar un tancament a la fàbrica tèxtil Roca Umbert, un símbol de la represa de la lluita sindical a Granollers, alguns dels seus protagonistes no deixen de destacar la unitat amb la qual van plantar cara al pla de reestructuració que comportava el tancament que havia plantejat la direcció. També la solidaritat que van rebre per part de la ciutat en aquelles jornades. Entre el 22 i el 24 de desembre de 1977, la plantilla es va tancar a les instal·lacions de l’empresa més emblemàtica a la ciutat. Aquest divendres farà 40 anys d’aquella tancada, i l’aniversari se celebrarà amb un llibre i un acte obert. [caption id="attachment_100497" align="alignnone" width="900"] Antoni Cornellas, en una assemblea informativa de 1977[/caption] Aquell 1977, la democràcia feia tot just les primeres passes i la lluita sindical emergia després d’anys de clandestinitat. Ho sabien prou sindicalistes com Antoni Cornellas, Isabel Ruiz, Rafael Piñero, Paco Monja o Josep Melich i treballadors de l’època com Marcel·lí Camats. Alguns eren molt joves aquell 1977, i s’enfrontaven al repte de plantar cara a la decisió d’una empresa poderosa, amb pràctiques tradicionalment paternalistes i que encara tenia representants del sindicat vertical. La companyia havia decidit acollir-se a un pla de reestructuració tèxtil que comportava el tancament d’una fàbrica que, llavors, donava feina a 510 persones. [caption id="attachment_100498" align="alignnone" width="900"] Treballadors de Roca Umbert es disposen a fer nit a l'interior de la fàbrica[/caption] L’efervescència sindical es feia notar en aquelles jornades. Bimbo lluitava pel conveni i, a ben pocs quilòmetres, els treballadors de Moritz, a Parets, protagonitzaven la seva tancada a la fàbrica de cerveses. Però Antoni Cornellas admet que “el tomb el va fer Roca Umbert”, probablement per una qüestió d’implicació ciutadana. La llarga trajectòria de La Fàbrica, com molts coneixien l’empresa tèxtil construïda a Granollers el 1904 després d’any de trajectòria empresarial del seu fundador, Josep Umbert i Ventura, comportava que poques famílies no tinguessin membres vinculats en algun moment a l’empresa. Abans de la tancada del 22 al 24 de desembre, els durs efectes que comportava que Roca Umbert s’acollís al pla de reestructuració del sector tèxtil que havia impulsat el govern espanyol ja havia comportat més mobilitzacions. Més enllà de les pancartes i els fulls de mà, va destacar la gran manifestació del 10 de desembre pels carrers de la ciutat. “Hi havia por. Moltes botigues van tancar, però quan va passar la manifestació i es va veure que no hi havia conflictes, moltes van obrir i sortien a aplaudir-nos”, recorda Isabel Ruiz. Era una primera mostra de solidaritat que es va repetir els dies del tancament. “Ens portaven matalassos i menjar”, rememora Cornellas. “La tancada ens va convertir en els amos reals de la fàbrica, i el que vam fer va ser cuidar-la”, afegeix el sindicalista d’UGT. “Els amos tenien molta por que hi hagués incidents, però no se’n va produir ni un”, recorda Paco Monja, que llavors era el secretari del comitè d’empresa. Més enllà de la solidaritat externa, la unitat amb què es va afrontar aquell pla es considera un element determinant. “Quan plantejàvem el tancament, ens feia por que els treballadors dirien que no, perquè hi havia molta gent gran, però no hi va haver oposició”, relata Cornellas. “Es va prendre consciència que, es tingués el càrrec que es tingués, la gent anava al carrer i que tots érem treballadors”, analitza Ruiz. [caption id="attachment_100500" align="alignnone" width="836"] Un grup de treballadors participa a la tancada, que va tenir un seguiment majoritari[/caption] Amb aquesta unitat com a principal bandera, es va aconseguir un acord el 24 de desembre, el tercer dia del tancament de treballadors a la fàbrica. “Encara que acabàvem de sortir del fanquisme, el moviment sindical era molt fort, perquè havíem estat treballant molt en la clandestinitat”, relata Rafael Piñero. Es van aconseguir indemnitzacions de 30 dies per any treballat i garanties de cobrament del subsidi d’atur i, sobretot, es van mantenir un centenar de llocs de treball a la secció d’acabats de Granollers i la filatura de la Batllòria fins que, 14 anys després, l’empresa va tancar definitivament. Es van acomiadar 438 treballadors. Si les mobilitzacions de 1977 havien mostrat una manera de fer sindicalisme, el tancament de 1991 va posar fi a una manera de fer empresa. La vella i popular sensació que a Roca Umbert no es guanyava molt, però es tenia feina per a tota la vida i bones compensacions socials –com l’escola bressol La Cuna–, ja havia caigut el 1977. [caption id="attachment_100501" align="alignnone" width="866"] Antonio López intervé en una de les assemblees de treballadors[/caption]

Quaranta anys de la tancada a Roca Umbert

L’institut Antoni Cumella guanya la lliga de debats de la UAB

Els Mossos detenen dos homes que van estafar mòbils valorats en 3.000 euros a una dona de les Franqueses

Activada l’alerta de l’Inuncat pel risc alt de pluges de més de 100 litres al Vallès Oriental

Sant Miquel del Fai reobrirà el 21 de març amb accés diari i més visites escolars

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

L'aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Mor a 79 anys Mario Valls, últim pastisser de la família de Can Mario de la Garriga

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Menú complet per la 14a Fira de la Botifarra de la Garriga

Suspès el judici pel crim del club de tir de Bellulla, a Canovelles

Veïns de la Font Verda, a Granollers, volen un calendari definit per a la reactivació de les rampes mecàniques que no funcionen

El sindicat d’habitatge de Cardedeu vol evitar un nou desnonament