En les 127 pàgines de les conclusions provisionals de la fiscalia sobre els fets investigats per la convocatòria del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017 i els esdeveniments dels dies posteriors, el nom de Jordi Turull apareix en diverses ocasions en el relat que fa el ministeri públic per sostenir l’acusació dels delictes de rebel·lió i malversació i la petició de 16 anys de presó que fa cap a ell i cap a les resta de membres del govern de Carles Puigdemont, de les entitats sobiranistes o de la mesa del Parlament.
Participació en reunions per discutir sobre el procés d’independència
Turull com altres consellers i membres de les entitats sobiranistes i la mesa del Parlament, relata la fiscalia, va participar en reunions per discutir aspectes relatius al procés d’independència de Catalunya i on es va arribar a la conclusió que “l’Estat mai negociaria bilateralment la celebració d’un referèndum d’autodeterminació”. Per això, “van decidir convocar-lo de forma unilateral”.
En el seu relat, la fiscalia assegura que sota el termes d’unilateralitat o desconnexió per parlar de la relació entre Catalunya i l’Estat “en realitat s’estava cristalitzant de forma oberta i ostensible una insurrecció patent, manifesta i exterioritzada contra l’ordre jurídic establert perfectament organitzada des del poder constituït de la comunitat autònoma”.
L’entrada al govern de Puigdemont
La fiscalia recorda la sortida del govern de Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Neus Munté que entén que es va fer perquè eren conscients “de les responsabilitats personals que podien derivar-se en cas de continuar una actuació unilateral manifestament delictiva”. Turull va substituir a Munté al capdavant del departament de Presidència.
El fiscal assegura que fent servir paraules com unilateralitat o desconnexió “s’estava cristalitzant de forma oberta i ostensible una insurrecció patent, manifesta i exterioritzada contra l’ordre jurídic establert”
Presentació de la pregunta i de la proposta de llei del referèndum
Sobre Turull, la fiscalia també recull la seva participació en l’acte de presentació de la pregunta del referèndum que es va fer el dia 9 de juny al pati dels tarongers, al Palau de la Generalitat després d’una reunió del consell de govern. També en explicació pública de la proposta de llei sobre el referèndum d’autodeterminació que es va fer el 4 de juliol de 2017 al Teatre Nacional de Catalunya. Destaca que el veí de Parets va intervenir públicament en tots dos actes.
Contractacions pel referèndum
Recull l’acord de govern del 7 de setembre de 2017 fet a proposta d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull que permetia a les conselleries fer les “accions i contractacions necessàries per a la realització del referèndum”. També recull com la conselleria de Presidència de Jordi Turull i quatre més -vicepresidència, treball i dues més- van encarregar el subministrament de paperetes, el cens electoral i les citacions a les persones que havien de formar part de les meses a l’empresa Unipost SA per un import total de 979.000 euros.
Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació
La fiscalia ressalta el paper del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per afavorir la celebració de “la consulta il·legal” amb la creació de pàgines web, plataformes i programes informàtics i recorda que aquest organisme depenia del Departament de Presidència liderat per Jordi Turull.
Crides públiques a la mobilització ciutadana
Els dies i les setmanes prèvies a la celebració del referèndum, la fiscalia ressalta que Turull i altres membres del govern van fer nombroses crides públiques en entrevistes, actes públics o a través de les xarxes socials a la mobilització de la ciutadania per anar a votar, protegir les urnes i evitar que les forces de seguretat complissin amb el seu deure de tancar els punts de votació complint la legalitat.
Ho van fer, diu textualment, essent “plenament conscients de la patent il·legalitat” del referèndum i de la “altíssima probabilitat que es produïssin incidents violents com havia passat el 20 de setembre”, el dia de les mobilitzacions davant la seu del Departament d’Economia a la Rambla Catalunya de Barcelona.
En el cas de Turull, la fiscalia aporta tres tuits. Entre aquests, el que va escriure el 21 de setembre quan feia un acte de la campanya del referèndum a Granollers: “L’estat té les clavegueres, el Tribunal Constitucional i els fiscals. Catalunya té la gent i la democràcia. Votarem i guanyarem”, De l’endemà, la fiscalia recull un altre tuit: “L’1-O està en mans de la gent”. I un darrer del 24 de setembre de 2017: “L’1-O ens juguem la independència”.
La publicitat institucional relacionada amb el referèndum
La fiscalia relaciona Turull amb la publicitat institucional relacionada amb el referèndum i amb les diverses campanyes que es van encarregar. Parla, per exemple, de la campanya internacional que el Departament de Presidència va adjudicar a Havas Media Grup per un import de 127.000 euros. En aquest sentit, també es situa l’encàrrec de la conselleria de Presidència a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de la difusió de la campanya del referèndum.
El centre internacional de premsa
Per part de la fiscalia, també es recull la presència de Turull i les seves intervencions abans i durant la jornada del referèndum en el centre internacional de premsa que es va muntar en unes instal·lacions privades a Barcelona. “Aquestes instal·lacions van funcionar de facto com una alternativa a un centre logístic de la Generalitat de manera que s’hi van desenvolupar activitats institucionals pròpies de locals que les institucions habiliten de manera habitual en cites electorals”, escriu el fiscal.
Trasllat dels resultats de l’1-O
La fiscalia recull com Jordi Turull amb el vicepresident del govern de la Generalitat, Oriol Junqueras, i el conseller Raül Romeva van comunicar el dia 6 d’octubre de 2017 els resultats del referèndum al Parlament amb una victòria del sí amb el 90,18% dels vots emesos. Això, recorda la fiscalia, permetia l’entrada en vigor de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la nova república, que ja havia estat publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 8 de setembre.
{{ comment.text }}