Ramon Daví és conegut a Granollers per diverses facetes: sigui per la seva implicació amb entitats de la ciutat o bé per la seva etapa com a regidor de CiU a l’Ajuntament.
De totes aquestes, en falta una, la de procurador, que va tancar aquest dimarts després d’una trajectòria de 40 anys exercint en el sector del dret. Sí, el Ramon Daví procurador s’acaba de jubilar. “Tinc 66 anys i en faré 67. Ho podria haver allargat més, però he cregut que ja era hora de jubilar-me”, explica Daví.
Aquest dimarts, la carpeta va quedar tancada, amb la corresponent comunicació als jutjats per la seva baixa. Al seu despatx, a la plaça Onze de Setembre, hi continuarà treballant la seva sòcia, Isabel Fuentes. I ell el deixarà sense relleu, també perquè cap dels fills s’hi dedica.
Enrere, hi deixa una pila de clients i de casos que han dut el seu nom. En compta uns 2.000 l’any. “Si fem números, en podrien sortir 100.000 en 40 anys”, assegura Daví.
Tots ells els ha portat com a procurador, que també diu que és una feina “molt desconeguda”, malgrat assimilar-se molt a l’advocacia. “Dins de l’engranatge del sistema judicial es necessita un procurador, perquè és el que impulsa el procediment, el que rep les notificacions, les diligències i presenta els escrits. Som els que gestionem el procediment judicial. A altres països, és una figura que no existeix, però jo penso que som molt necessaris”, explica Daví.
Pel seu sedàs, han passat una pila de casos i per això necessita remenar dins el cap per trobar-ne alguns que recorda “especialment”. Pensa en lluita perquè el popular Francesc Payàs, de Granollers, no entrés a la presó després de ser víctima d’una estafa.
També diu recordar “especialment” el cas d’una persona a qui la família buscava que se li reconegués una incapacitació per malaltia mental. “Em va marcar molt. Era molt jove i vaig anar a veure directament el jutge. Ara aquest tipus de procediments són molt diferents. La seva dona em va estar molt agraïda i cada any se’n recorda de mi”, explica Daví.
Un altre capítol rellevant se situa el 1991, després de l’atemptat d’ETA a la caserna de la Guàrdia Civil a Vic. “Em van nomenar procurador d’ofici per representar la família d’un dels presumptes assassins, que havien trobat a Lliçà. Havia de tractar amb advocats d’ETA i això m’imposava moltíssim. Estem parlant d’uns anys on tot això es vivia amb molt de temor. Estava acollonit amb tot el procediment i em deia: ara només falta que facis malament alguna cosa i que es revengin contra tu. Al final, va ser una relació estrictament professional.”
Entre les fites del Daví, també despunta la seva implicació amb el nou edifici judicial de Granollers, en funcionament des del 2009. Daví hi va intervenir per tal que canviessin algunes coses de l’edifici que s’havia projectat inicialment. “Era petit i vam protestar. Quan la Montse Tura va ser consellera, se’ns va obrir el cel. Ens va permetre poder créixer una planta més i que se’n poguessin fer més en un futur”, explica Daví.
El procurador que volia ser advocat
La vinculació de Ramon Daví amb el dret va començar de ben jove. A casa, ningú s’hi dedicava, però ell de ben jove va voler estudiar Dret. Admet que no s’esperava la possibilitat de ser procurador. “Segurament hauria seguit el camí de l’advocacia”, explica Daví. Però una sèrie de circumstàncies van fer que el rumb fos un altre.
Va començar a treballar d’aprenent del procurador Vicenç Vallbona. I, més tard, el seu fill, l’advocat Josep Maria Vallbona, el va fitxar per anar a treballar al despatx. Quan el pare Vicenç va emmalaltir, se li va plantejar la possibilitat d’anar a substituir-lo com a procurador. Daví tenia entre 20 i 30 anys.
Es va donar d’alta de procurador i fins a dia d’avui. La seva feina li ha valgut diversos reconeixements, com la Medalla d’Honor de la Generalitat i, en un altre ordre de coses, el premi Vallesà de l’Any del 2023 que entrega EL 9 NOU.
