Què li sembla ser candidat a Vallesà de l’Any 2011?
Sempre agrada que es reconegui el que estàs fent, tot i que jo entenc aquest candidatura que es personalitza en mi com a una feina col•lectiva.
Els van bé reconeixements així?
Sempre van bé. Cada vegada que se’n parla tenim algun soci més. En la darrera setmana, que hem sortit als mitjans, hem tingut 7 socis nous. Es remouen consciències i algú que s’ho havia pensat, finalment es decideix.
Qui són els Amics d’El Xiprer?
De junta, una desena de persones. Però tots som Amics d’El Xiprer. És com el Barça. té socis i té simpatitzants. I no només som bona gent els que som Amics. Ho són tots. Hi ha molta gent que ajuda El Xiprer.
Per què va néixer l’entitat que vostè presideix des de 2010?
Amb el propòsit d’ajudar El Xiprer a trobar una estabilitat econòmica que li donés una certa tranquil•litat. Es tractava de trobar un vehicle per ajudar.
No es pot fer individualment?
Sí, però passa que en temes solidaris, sovint la gent pensa que si no tens molts diners no pots ajudar. I de 10 euros en 10 euros, que és la quota que busquem, es pot arribar lluny.
Un any i mig després de la creació dels Amics d’El Xiprer, com ho veu?
Amb una gran satisfacció, per veure que hi ha molta gent solidària. I això és un estímul. La Mercè Riera, l’ànima d’El Xiprer, sempre ho diu: no és solament el que donem, sinó també el que rebem. Jo estic molt satisfet de col•laborar en aquest projecte.
Què han aconseguit amb aquests socis que paguen 10 euros cada mes?
Tenim 660 socis i hem recaptat més de cent mil euros. I a més a més, hem ajudat a difondre el missatge d’El Xiprer.
Necessiten 1.000 socis com deien incialment o amb els 660 que són ara ja va trampejant?
Els necessitem perquè cada dia creixen més les necessitats. I perquè Càritas, la gran ajuda d’El Xiprer, està desbordada. I les parròquies, l’altre subministrador, també han vist minvar els seus ingressos. Per això, com més podem fer front a les despeses d’El Xiprer, més consolidem i donem tranquil•litat a les finances de la casa.
Quanta gent acullen?
Pel menjador passen cada dia un centenar de persones. I més de 4.000 persones que hi van cada dues o tres setmanes a buscar aliments. I intentem que el lot cada dia sigui més complet perquè ens temem que hi ha famílies que no tenen res més que el que els donem nosaltres. I l’habitatge…
Què passa amb l’habitatge?
Aquest és ara el gran problema! És el problema fonamental i no s’hi troben solucions. Per això mirem de conscienciar la gent per veure si trobem pisos de lloguer barats. Els desnonats cada vegada són més.
I la dació en pagament?
No hi ha solució. Els bancs no acceptaran la dació en pagament. Ara, la solució ara és que els ocupants puguin continuar al pis pagant un lloguer social. I els bancs i l’Estat haurien de fer un gest en aquest sentit. Ara passa que la gent queda fora de casa i no tenen on anar!
I vostès què els poden oferir?
Els portem a 12 pisos que hem llogat a preus baixos. I ens en caldrien molts més, tot i que hi ha gent que s’ha pogut resituar anant amb les seves famílies o de rellogats, sobretot els immigrants. En aquests moments hi ha molta solidaritat veïnal!
Detecta prou solidaritat entre la ciutadania?
No tinc una referència clara per dir-ho. Hi ha companys de junta que em diuen que està molt bé. Però jo penso que hi podria haver molta més gent que col•laborés.
Tal com estan les coses, per assegurar el Xiprer necessitarien el doble de socis dels Amics?
L’aportació de Càritas i altres hi han de continuar sent. Però els Amics hem d’intentar cobrir el que Càritas no pot cobrir perquè ara no reben diners de l’IRPF com a ONG.
I això són molts diners!
