El programa d’identificació genètica, coordinat per la direcció general de Memòria Democràtica, disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius que les van facilitar per mirar de trobar familiars desapareguts durant la guerra o la repressió franquista. D’aquestes, un total de 92 són persones del Vallès Oriental. El programa també té uns 300 perfils genètics de restes trobades en fosses.
Un dels casos vallesans és el del farmacèutic Ramon Ferrandis Roca, de la Garriga, que es va refugiar alguns dies a casa d’uns amics de Barcelona fins que, a principis de setembre del 1936, ja no se’n va saber res més. El farmacèutic va marxar del poble per por que membres del Comitè l’agafessin per matar-lo, com havien fet amb companys de la Liga de la Perverancia, una entitat religiosa que tenia un grup actiu a la Garriga i de la qual formava part. Els seus descendents no van obtenir cap resposta ni cap prova que els portés a alguna fossa de la guerra. Només tenen la sospita que havia pogut morir afusellat en terme de Montcada, juntament amb un germà marista amic seu.
La donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora perquè es fa amb un frotis bucal. És clau per identificar les restes de les fosses. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure en el Cens de Persones Desaparegudes i l’Hospital de la Vall d’Hebron s’encarrega d’extreure la mostra.
Segons dades del Departament de Justícia, es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil, de les quals n’hi ha 527 de documentades.
El programa d’identificació genètica ha aconseguit identificar, fins ara, un total de 12 persones enterrades en fosses, comptant els casos del Josep Pérez i l’Herminio Bonilla. A la fossa del Soleràs hi ha set persones més identificades. Són els civils Leandro Preixens, Ramon Jové i Maria Teresa Mir; els soldats republicans Josep Moles i Tomàs Verdaguer, i el soldat franquista Modesto Sualdea. També va poder ser identificat el soldat Sabatés, de qui es desconeix el nom perquè podria ser qualsevol dels dos germans Sabatés de Torelló que van desaparèixer durant la Guerra Civil.
El sistema també ha identificat dos maquis: Elio Ziglioli, un italià enterrat a la fossa del cementiri de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), i Francisco Serrano, àlies el Rubio, un aragonès recuperat a la fossa del cementiri dels Reguers, a Tortosa. Finalment, el programa també ha facilitat la identificació de Ramon Haro, pres republicà veí de Salamanca i enterrar en una fossa de Navarra, el fill del qual vivia a l’Hospitalet de Llobregat.
El pla de fosses planifica l’obertura de fosses i els treballs d’identificació. Es va iniciar l’any 2017 i ha facilitat l’obertura de 334 fosses i la recuperació de les restes mortals de 393 persones.
{{ comment.text }}