La Societat Catalana d’Herpetologia (SCH) i el grup naturalista La Bassassa, de Santa Maria de Martorelles, treballen per la recuperació d’una antiga bassa de reg abandonada que està situada a l’interior del Parc Natural de la Serralada Litoral.
L’objectiu és generar un nou hàbitat per a amfibis que entri en relació amb altres basses recuperades a l’entorn. L’actuació es fa d’acord amb el Parc de la Serralada Litoral i l’Ajuntament de Santa Maria.
La SCH aporta els recursos econòmics per a la compra del material que s’està fent servir en els treballs per posar a punt la bassa, que s’alimenta de l’aigua que baixa d’un torrent proper.
Totes les feines les fan voluntaris de La Bassassa i, puntualment, de l’SCH, que hi van començar a treballar a l’estiu. Volen acabar la rehabilitació a l’hivern perquè la bassa ja pugui rebre aigua amb les pluges de la primavera, quan les diverses espècies d’amfibis reprenen l’activitat. A més, recuperaran un parell de parets de pedra seca d’unes feixes properes que s’han malmès amb els anys.
A través d’un veí de Santa Maria de Martorelles, el col·lectiu La Bassassa va localitzar l’antiga bassa que servia per garantir l’aigua a les feixes de conreu properes. “Era un lloc conegut per la gent del poble perquè hi anaven força”, explica Jordi Valls, membre de La Bassassa.
Amb el suport de l’Ajuntament, van tancar un acord de custòdia per cinc anys entre els propietaris de la finca i l’SCH. “Vam trobar la bassa i vam creure que era important rehabilitar-la. Coneixíem l’experiència de la Societat Catalana d’Herpetologia i vam pensar que eren els ideals per tirar endavant el projecte”, explica Josep Bel, un altre dels membres d’aquest grup naturalista que està format per una vintena de persones, principalment de Santa Maria de Martorelles, Martorelles i Sant Fost.
“Ens agradarà anar trobant i recuperant basses d’aquest tipus amb l’objectiu de generar hàbitats per a les diverses espècies d’amfibis”, destaca Oriol Baena, membre de la SCH, que ja havia tirat endavant altres actuacions semblants a la zona.
La primera intervenció va ser buidar l’interior de la bassa, on amb el temps s’havien anat acumulat terra i pedres. També van treballar per eliminar la presència de canya americana –una espècie vegetal al·lòctona– a tot l’entorn. Llavors, van començar a refer les parets i impermeabilitzar-les per retenir de nou l’aigua. “Ens interessa que estigui preparada per recollir l’aigua del torrent quan plogui”, diu Valls.
Roser Loire, biòloga del Parc Natural de la Serralada Litoral, creu que “la recuperació d’una bassa és boníssima per donar oportunitats als amfibis”, que recorda que “són les espècies de vertebrats més amenaçades”. Per una banda, pel canvi climàtic –redueix la quantitat d’aigua, clau per a la seva supervivència– i, per l’altra, les malalties provocades per fongs, bacteris o virus importats d’altres parts del món –com el ranavirus i la quitridiomicosi– que estan provocant grans mortalitats d’amfibis a Europa.
En aquest sentit, recorda la necessitat d’extremar les mesures de bioseguretat entre els investigadors i d’evitar la manipulació d’amfibis en activitats escolars o familiars al medi natural. “És important poder recuperar estructures com aquesta de cara al medi ambient”, diu Lydia Calvet, regidora de Medi Ambient de Santa Maria.
El Parc Serralada Litoral té projectes específics per potenciar les poblacions de tritó verd i del gripau d’esperons, una espècie que s’havia arribat a extingir en aquesta zona.
