“Maurí és un artista molt d’accions radicals que tracten sobre els trastorns que pateix l’individu arran de les transformacions que s’han anat produint en el món actual per problemàtiques financeres, polítiques i fins i tot bèl·liques”, explica la comissària de la mostra, Teresa Blanch i Malet, autora també del catàleg que s’ha editat, un relat amb il·lustracions del treball dels darrers 15 anys.
L’artista va explicar dijous al vespre en la inauguració de la mostra que havien intentat escollir peces bàsicament de l’any 2000 en endavant, tot i que inclou també la seva primera acció “Acció-Inacció”, que data de 1979, i que va fer durant tres mesos al Ministeri de Defensa de Madrid quan estava fent el servei militar obligatori. L’acció consistia a posar-se a dormir recolzant el cap i els braços a la taula de l’escriptori per mostrar “la seva opinió sobre la guerra i l’absurditat de la violència”.
Aquesta i altres peces, vídeos i fotografies acompanyen el seu gran treball sobre Sarajevo, que va començar el 2000 quan s’hi va traslladar “en un moment en què ja no es parlava tant del conflicte, però que li va permetre a ell viure les dificultats i la precarietat de la societat per tirar endavant”, va explicar la comissària. A través de vídeos i fotografies Maurí fa un recorregut on va veient els rastres que ha deixat la guerra. A la Biblioteca Nacional de Sarajevo, que va ser destruïda pels serbis, hi va fer una performance “on s’escrivia sobre el cos els noms de llibres que s’havien destruït”.
En un altre vídeo, uns sordmuts explicaven com havien viscut la guerra, i “com s’orientaven en època d’atacs”, mentre que en un altre s’entrevisten quatre persones més “que expliquen les repercussions de la guerra”.
En la seva trajectòria, Maurí ha fet des d’accions privades per a ells, sense espectadors, fins a altres “en què proposa a la gent que es manifesti respecte a situacions que s’estan vivint, a vegades amb mètodes que no són del món de l’art”, explica Blanch. “En algunes ocasions els fa escriure una paraula sobre la crisi. L’objectiu és que la gent reaccioni davant de certes situacions”, afegeix.
En una altra ocasió va crear un mercat d’intercanvi de productes com “una acció paral·lela per contrarestar les pressions de la societat capitalista actual”, i en una altra reivindica els discursos buits del poder amb una acció a l’Alexander Platz de Berlín.
PENSAMENT COMPROMÈS
La comissària de l’exposició remarca que Maurí sempre ha tingut “un pensament molt compromès, de protesta política sobre aquelles situacions fàctiques que l’home no pot controlar”. I això sempre ho fa “anant a la vida mateixa, no investigant des de dalt”.
El mateix artista ho corrobora. “Jo trec la meva obra de la vida real, del dia a dia, de la gent i de les cooperacions amb la gent”. Maurí, a banda del caràcter reivindicatiu de les seves accions artístiques, també destaca el seu to poètic i metafòric. “Sempre intento que no sigui una cosa molt freda i estadística, sinó que l’obra tingui una lectura més poètica”, diu l’artista.
{{ comment.text }}