Julivert, Batallé i Cos aniran a viure al monestir d’aquesta comunitat situat al barri de Sarrià. La decisió arriba després d’un procés de debat a dins de la comunitat que ha servit per concloure –i refermar– la voluntat d’aquestes monges benedictines de seguir al capdavant del santuari de Puiggraciós, on el proper 7 de setembre farà 40 anys que s’hi van instal·lar. De fet, Julivert i Batallé formen part del grup de sis monges que es van instal·lar a Puiggraciós el 1973. Cos hi va arribar fa 25 anys.
“Vam plantejar-nos si ens vèiem amb l’ànim de deixar Puiggraciós. I la conclusió va ser que podem continuar i que volem continuar”, explica Griselda Cos a EL 9 NOU.
Cos serà la primera a marxar. Ho farà el 8 de setembre, l’endemà de la celebració de la festa de la Mare de Déu de Puiggraciós i del quarantè aniversari de l’arribada de les monges al temple, un referent per als veïns de l’Ametlla, la Garriga, Figaró i altres pobles de la rodalia. A mitjan octubre, Batallé deixarà Puiggraciós i hi arribaran les tres noves germanes: Maria Lourdes Solé, que havia estat abadessa de Sant Pere de les Puel·les; Maria Assumpta Maymó, la monja responsable de l’administració i dels comptes de la comunitat, i Maria Teresa Solà, que ja havia estat durant tres anys vivint a Puiggraciós.
Rosa Julivert serà la darrera a marxar perquè durant uns mesos farà d’enllaç entre les noves monges i les persones vinculades al santuari. Les tres germanes que deixen Puiggraciós i les tres que hi arriben es trobaran en els actes de celebració del dia de la Mare de Déu i dels 40 anys de l’arribada de la comunitat de Sant Pere de les Puel·les.
En el debat intern, la comunitat de benedictines també va plantejar-se com seguir a Puiggraciós. “Vam decidir que continuàvem i, llavors, vam pensar com seguíem”, explica Cos. A partir d’ara, plantegen un model amb “més agilitat” i, per tant, “amb més contacte” entre el santuari i el monestir de Sant Pere de les Puel·les, on actualment la comunitat està formada per 34 germanes. Això vol dir que les monges que visquin a Puiggraciós podran fer estades temporals a Barcelona i que, de Barcelona, pujaran altres monges a Puiggraciós.
Per Cos, els 25 anys a Puiggraciós han estat “una bona experiència”. “Hi he estat molt feliç”. “Enyoraré Puiggraciós però no puc amagar que baixo a la comunitat contenta”, apunta Cos, que destaca que Sant Pere té “molta obertura de cara a la ciutat i al món, amb molta llibertat tant per entrar com per sortir”. Per exemple, tenen un centre d’acollida per a persones pobres.
{{ comment.text }}