Relleu per jubilació a l’Hostal Serra, de Montmeló

“Tot això ho va engegar l’àvia Angeleta.” Així comença la conversa amb Toñi Sánchez Molina i Josep Andreu Munné Serra, el matrimoni que ha capitanejat el Bar Hostal Serra de Montmeló d’ençà que el 1997 en van agafar el timó. “L’Angeleta era una dona molt intel·ligent i molt visionària, avançada a la seva època; una dona emprenedora i valenta”, explica la Toñi fent memòria. L’Angeleta Gelabert Vendrell va estar estalviant diners dels dos bàndols durant la Guerra Civil, preparant-se pel que pogués passar. Va ser així com, l’any 1940, va poder obrir el bar amb el seu marit, Pepet Serra Sirvent. “Al principi era més una bodega, s’hi servien begudes i alguna cosa per picar, però amb el temps va anar creixent. A principis dels anys seixanta, quan van obrir el cinema Royal, els nois baixaven a la mitja part de les pel·lícules a buscar el gelat de corte i portar-lo a les seves parelles”, recorda el Josep Andreu, que llavors era un minyó. Al llarg dels anys, el bar ha anat prenent sobrenoms, com el bar de los abuelos, el casino o el Pepitu; però sempre una mateixa arrel entre bambolines: la família Serra, informa Marta Santisteban. Quan l’àvia Angeleta va ser massa gran, el Pepito i la Pepita, els tiets del Josep Andreu, van agafar el testimoni, i quan el Pepito va morir i la Pepita va plegar, tant el Josep Andreu com la Toñi ho van veure clar: “Vam pensar que havíem d’intentar seguir la història del bar Serra”, diu el Josep Andreu, segur d’haver pres una de les decisions més importants i transcendents de la seva vida. “La vida està feta de projectes, sense projecte no vius”, assegura. Pepito Serra Castells i la seva esposa Encarna Sànchez, que regentaven el bar l’any 1963 / Josep Umbert Serra Així, doncs, sense cap experiència prèvia en el sector de la restauració, es van embarcar en el que van convertir en el projecte de les seves vides, des del 1997 de manera oacsional i a partir del 2007 de manera ininterrompuda. “Vam començar amb molta incertesa. Van ser els mateixos clients els que ens van anar demanant el que volien i nosaltres vam anar responent. Així vam començar a servir dinars, sopars i vam obrir l’hostal”, desvela la Toñi. Fins llavors, ella portava una botiga de llenceria i roba interior i ell, una empresa dedicada a l’automoció. “Nosaltres som així, si fem una cosa la fem bé. I la veritat és que hem treballat molt, però també hem gaudit molt”, afirma. L’Hostal Serra és un nexe de persones, maneres de fer i de pensar; un espai de trànsit i de trobada en el dia a dia dels habitants de Montmeló, i també els forasters. Ni durant la pandèmia es van plantejar tancar. Se les van arreglar com han fet sempre, centrant-se en les persones i mirant endavant. Entre setmana, el Josep Andreu despatxava cafès per emportar, i els caps de setmana la Toñi preparava les paelles per encàrrec. “Quan feia les paelles, pensava en les persones que se les menjarien, me’ls imaginava gaudint del que jo estava preparant.” Noves gestores A més del suport i l’estima de la gent de Montmeló, la Toñi i el Josep Andreu han aconseguit una altra gran fita: crear un equip humà. Les dues persones que continuaran amb la gestió del Bar Hostal Serra són la cuinera i la seva filla, que fa més de 15 anys que estan vinculades a l’empresa. “Volíem assegurar-nos que tot continuaria sent com és ara, que la persona que vingui a buscar el gust de sempre hi trobi el gust de sempre; el gust del cafè, del menjar, de les persones”, destaca el Josep Andreu. Ara que tots dos es jubilen, després de 25 anys, asseguren que continuaran lligats al Bar Hostal Serra, però d’una manera molt més relaxada. Expliquen que ho aprofitaran per anar al poble natal de la Toñi, a Segura de León, a Extremadura, on podran compartir més temps amb la família, sobretot amb la seva mare, que ha fet 92 anys.

Relleu per jubilació a l’Hostal Serra, de Montmeló

La Generalitat triplica l’aportació als ajuntaments a través del PUOSC

Israel Galván dona el tret de sortida a dues setmanes de dansa a Granollers

La Garriga acollirà una concentració d’usuaris per demanar millores a l’R3

Salari mínim interprofessional sense consens patronal

LA PREGUNTA

Creu que Carlos Mazón ha de dimitir com a president de València?

Detingut un professor de l’institut Vil·la Romana de la Garriga per una agressió sexual

[AMPLIACIÓ] Denuncien una professora de l'escola Sant Lluís de la Garriga per assetjament i agressió sexual a un alumne

Un jutjat prohibeix a una docent d'una escola de la Garriga apropar-se al menor denunciant d'una agressió sexual

Mor a 80 anys Joan Pujol, alcalde de la Roca entre 1983 i 1995

Tanca el restaurant La Parra de Sant Celoni després de 85 anys

El professor de l'institut Vil·la Romana de la Garriga té una única denúncia per agressió sexual

Responsabilitat col·lectiva per als casos de la Garriga

Hi ha un 45% de treballadores als polígons vallesans, però els espais manquen de perspectiva de gènere

Una comunitat budista s’instal·la a Can Bordoi de Llinars

La Pastisseria Sant Llehí torna a guanyar el tercer millor bombó