L’Audiència de Barcelona ha confirmat la indemnització per a Violeta Suárez, que ja s’ha fet efectiva, i la condemna a dos mesos de multa (360 euros en total) per una falta de lesions imprudents per a l’interventor del tren que va provocar l’accident. El Jutjat d’Instrucció 4 de Granollers va absoldre el maquinista, que entén que va arrencar seguint les indicacions de l’interventor, i el cap de l’estació, que a les 10 de la nit, quan van passar els fets, ja no treballava.
Violeta Suárez volia agafar un tren amb destí a Madrid, que va arribar a Granollers amb 30 minuts de retard. La sentència considera provat que la dona va caure entre l’andana i el tren mentre aquesta pujava essent ajudada per l’interventor, que prèviament havia indicat al maquinista que podia seguir la marxa. En arrencar, la víctima, que aleshores tenia 61 anys, va perdre l’equilibri i va caure perquè l’interventor no la va poder sostenir. A causa de l’atropellament, va patir una amputació traumàtica de la cama esquerra del genoll en avall. També va perdre els dits del peu dret. Va estar ingressada 87 dies i les lesions van tardar més de 530 dies a curar-se del tot.
En la sentència, el Jutjat d’Instrucció número 4 de Granollers apuntava que el tren només va estar completament aturat 24 segons. És un “lapse de temps que sembla breu per a totes les operacions que el denunciat va dir haver fet”. La resolució dóna credibilitat a tres testimonis. “Cap d’ells va veure que el denunciat baixés del vagó per donar el senyal lluminós de sortida”. Això permet afirmar que “aquesta maniobra, necessària perquè el tren reiniciés la marxa, es va fer des de l’interior”. També va quedar acreditat que Suárez era a l’andana quan va arribar el tren i que les portes eren obertes quan hi va voler pujar. “L’interventor hauria d’haver impedit l’accés de la dona” o “no fer la senyal de sortida fins que la passatgera es trobés, totalment, al seu interior donat el greu risc que implica una operació de pujada en moviment i més tenint en compte la complexió i l’edat de la denunciant”.
En declaracions a EL 9 NOU, Suárez, que des de desembre de l’any passat viu a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, d’on és originària, afirma que l’accident li va canviar la vida. Feia dos anys i mig que havia arribat a Catalunya, on havia vingut a treballar. En aquell moment, vivia a Granollers i cuidava una dona gran. “No he pogut tornar a treballar”, diu. “Surto molt poc de casa perquè em costa caminar. Aquí ni les ciutats ni els autobusos estan adaptats. No hi puc pujar”, explica aquesta dona, que ara té 65 anys. A més, durant la recuperació, es va quedar sola a Catalunya. “La meva germana va haver de tornar”. Amb tot, mostra el suport a les persones que la van ajudar durant aquest temps. També als testimonis de l’accident i als advocats que han portat el cas del despatx de Domènec Forns, de Granollers.
Des del despatx creuen que “la indemnització és notable però difícilment es pot considerar que compensi els perjudicis de l’accident. Només esperem que li serveixi per mirar el futur amb més optimisme”. També demanen “més agilitat judicial” perquè “no sigui necessari tant de temps per cobrar la indemnització”.
