Passat aquell fet –Rojas entén que “pretenia posar por i pressió a les persones voluntàries” i “criminalitzar l’activitat dels cooperants de cara a l’opinió pública grega”– la feina d’aquest veí de la Garriga va seguir al camp d’Eko, on viuen unes 2.500 persones i que està situat a uns 20 quilòmetres d’Idomeni.
Durant tres setmanes de treball voluntari a Eko, la iniciativa sorgida de la comarca –la Brigada vallesana– ha anat agafant força. “Hem vist com la brigada creixia i sobrepassava els límits de la comarca i de Catalunya”, explica Rojas, que va arribar aquest dilluns a la Garriga. Al camp, s’han coordinat “totes les persones que estaven treballant de manera individual o en petits grups” i ho han fet donant protagonisme als refugiats. “Una de les diferències del projecte és que hi treballen els mateixos refugiats com a voluntaris. Els donem eines i participen amb nosaltres. Ells són els protagonistes i tenen alguna cosa a dir-hi”, explica Rojas, que recorda que el projecte busca el seu “empoderament”. Per això, les accions que fan sorgeixen de les peticions dels mateixos refugiats. “Les necessitats bàsiques estan bastant cobertes, tot i que precàriament. Però calia fer un salt qualitatiu”. Eko Project treballa en quatre àmbits principals: la construcció d’infraestructures, un espai per a dones, una cuina comunitària i un programa educatiu. També és important “l’acompanyament i el suport” als refugiats, que assegura que estan sotmesos a molta pressió. En aquest sentit, denuncia els moviments de l’Estat grec per mirar de dissoldre els camps autogestionats i portar tots els refugiats als camps controlats per militars.
D’aquí, acaben sent traslladats a Turquia seguint l’acord entre aquest país i la Unió Europea. “Però no hi van com a refugiats, hi van com a detinguts”, en un estatus que els equipara al de les persones internades als Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de l’Estat espanyol. A Eko, Rojas ha format part de la comissió d’infraestructures. “Però anava allà on faltaven mans”. Ell no sap si hi tornarà. “Abans de plantejar-m’ho haig de pair tot el que he viscut”. Tampoc sap si hi anirà pel judici que té pendent després de ser detingut el 13 d’abril. La legislació grega li permet no haver d’anar a la vista oral si hi va el seu advocat. “No tenim cap intenció d’anar-hi”, diu sempre que l’advocat no els aconselli el contrari.
Per Rojas, un dels reptes és assegurar que “hi hagi continuïtat”. “És el que ens preocupa”, admet. Per ell, és important “crear relleus”. “De mans, sempre se’n necessiten, i idees també”. Per seguir la seva activitat, tenen pàgina a Facebook i s’hi pot contactar amb el correu volunt.eko@gmail.com.
{{ comment.text }}