Els conductors que accedeixen a Barcelona des del Vallès Oriental a través de la C-17 i la C-33 i els que es mouen pel tram de l’AP-7 a la comarca –facilita desplaçaments que no només són per anar i venir de la capital catalana– perden cada any un dia i mig en retencions per anar i tornar de la feina. És a dir, al cap de l’any estan poc més de 36 hores i mitja més dins del cotxe o l’autobús per l’allargament de la durada dels desplaçaments derivada de les situacions de congestió en aquestes tres vies d’alta capacitat. Són uns 2.200 minuts l’any. Fins a 8,8 minuts al dia en les franges de 7 a 9 del matí.
Són dades de l’estudi Evolució de la congestió als corredors viaris d’accés a la ciutat de Barcelona que ha fet el RACC i que dona dades globals de com afecta la congestió els conductors –també els passatgers de les línies interurbanes d’autobús– que es mouen a través de la C-17, la C-33 i l’AP-7. S’analitza el tram Mollet-Barcelona a la C-17; el Montcada-Barcelona a la C-33 i el Montornès-Castellbisbal a l’AP-7 amb dades separades entre el Vallès Oriental i l’Occidental. La recerca s’ha fet amb dades de velocitat de vehicles connectats recollides en dies laborables dels mesos de febrer i març d’aquest any en intervals de 15 minuts.
Entre tots els usuaris d’aquestes tres carreteres, perden 1,4 milions d’hores l’any. Això representa un cost econòmic que el treball xifra en 16,5 milions l’any (vegeu quadre adjunt). Es calcula tenint en compte el valor del temps emprat de més per fer un recorregut concret i l’impacte ambiental que genera la congestió per una major despesa de combustible i un augment de les emissions de diòxid de carboni.
Les dades actuals empitjoren les que hi havia l’any 2016 en un context de clar increment del volum de trànsit que passa per l’AP-7 (de 107.521 a 135.635 vehicles diaris), per la C-33 (de 57.666 a 89.217) i per la C-17 (de 53.172 a 70.428), segons les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat que s’han fet servir per confeccionar l’informe.
Hi ha més persones perjudicades per les congestions: de 4.943 a 7.631 tenint en compte les que es mouen amb vehicle privat i les que fan servir línies de bus. Això vol dir un augment del 54% en només tres anys. El creixement del nombre de perjudicats que utilitzen serveis de transport públic per carretera, però, és més limitat. També hi més hores perdudes –de 900.000 hores l’any a 1,4 milions– i, per tant, hi ha un impacte econòmic més elevat: de 8,1 milions a 16,5.
L’estudi demostra com gairebé es triplica la pèrdua de minuts que hi havia a la franja de 7 a 8 del matí en els eixos viaris del Vallès Oriental. L’any 2016, cada conductor perdia 3,2 minuts per culpa de la congestió existent. Ara, la xifra puja fins als 8,8 minuts i empata amb la franja de 8 a 9 del matí. Aquesta també empitjora, tot i que no tant perquè fa tres anys cada conductor ja tardava set minuts i mig més del compte per fer el desplaçament habitual. Segons el RACC, aquestes xifres demostren “un avançament de l’hora punta”.
“El trànsit està molt congestionat i es perd molt de temps”, constata Joan Espinasa, director comercial de Transparets, que té els magatzems a tocar de la C-17. “De vegades, surts de l’empresa i a 200 metres ja et quedes aturat”, posa com a exemple. Per reduir l’impacte que tenen les retencions, avancen la feina del torn de nit perquè els camions puguin sortir entre les 6 i 2/4 de 7 del matí.
El treball del RACC conclou que “són necessàries propostes per facilitar que els usuaris de vehicle privat passin a modes públics col·lectius com el tren o l’autobús potenciant la competitivitat del transport públic, especialment en els trajectes de fins a 20 quilòmetres”. Per això, proposen “ampliar els park&ride a les estacions de tren, incloent una millor senyalització des de les vies d’alta capacitat”.
Per fer-ho apunten que cal millorar la informació (nombre de places disponibles, modalitats d’abonaments, seguretat o il·luminació) i abaratir el preu dels títols de tarifa plana (T-Mes i T-Trimestre) en el context de posada en marxa de la T-Mobilitat. També reclamen inversions en infraestructures: connexió ferroviària entre el Vallès Oriental i el Vallès Occidental i desdoblament de l’R3.
Millor que altres corredors
Tot i l’impacte de les xifres, el corredor del Vallès Oriental registra dades de congestió –i, per tant, d’afectats, de minuts perduts i d’impacte econòmic– clarament per sota d’altres com els del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el mateix Barcelonès a través de les rondes.
{{ comment.text }}