Els lladres van deixar, només, una corda que haurien fet servir per enfilar-se fins dalt del campanar. També van oblidar-hi una jaqueta de color blau. Aquesta és l’ermita més emblemàtica del municipi perquè durant molts anys s’hi celebraven aplecs anuals. Durant el segle XX, encara s’hi feia missa de forma esporàdica.
Anteriorment, havia estat parròquia i tenia cementiri propi on hi havia enterrades les persones de les masies properes. Durant un temps, va pertànyer a la parròquia de Granera.
La desaparició de la campana és un pas més en la degradació d’aquesta antiga església. L’any 1975 s’hi va calar foc després que algun passavolant encengués la llar de foc. El rector d’aleshores, mossèn Josep Andreu, la va fer arreglar. En els darrers anys, un grup de voluntaris del poble que participen en la neteja de fonts i altres indrets històrics van proposar recuperar l’ermita de Sant Julià. Van demanar permís a la parròquia i al bisbat de Vic però aquests els el van denegar.
Per poder-la restaurar, també caldria l’autorització del Departament de Cultura per l’alt valor arqueològic de l’espai. Tot plegat ha fet que l’estat del temple sigui cada cop pitjor. La teulada està en força mal estat i, fins i tot, hi ha crescut un arbre. El robatori de la campana ha entristit els veïns de Castellterçol, que tenen molta estima a l’ermita.
