ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Roberto Estéfano, de 65 anys i de l’Ametlla, és enginyer industrial i fa temps que desenvolupa i perfecciona l’Ammoneva, un sistema per recuperar aigua i nutrients de dejeccions ramaderes i digestats de plantes de biogàs.
D’on arrenca el seu sistema Ammoneva per tractar, entre altres, els purins dels porcs?
L’any 2013 jo era gerent d’una empresa que es dedicava a la fabricació d’olis, eixugaparabrises i Adblue.
Adblue?
Sí, és el líquid que es posa als motors dièsel perquè no contaminin tant. L’Adblue és urea al 32,5% diluïda en aigua destil·lada. El component principal de la urea és l’amoníac. Aquesta urea s’està produint a partir del petroli i serveix per fer fertilitzants i per neutralitzar gasos. Al tub d’escapament d’un vehicle s’hi fa reaccionar l’amoníac de l’Adblue amb els gasos de la combustió del dièsel i es transforma l’òxid nitrós en nitrogen gas, vapor d’aigua i CO2. Amb l’Adblue es redueixen entre el 50% i el 70% les emissions dels motors dièsel.
Funciona per a tot el que faci servir gasoil?
Sí, tant per a vehicles com per a calderes. L’empresa on treballava portàvem la urea de Lituània i, és clar, el que es transportava era bàsicament aigua. Tot investigant sobre com obtenir urea aquí a Catalunya, un company que es dedicava als fertilitzants em va fer veure la potencialitat dels purins, o sigui, les dejeccions de les granges de porcs, amb molt nitrogen amoniacal. I a partir d’aquí vaig dissenyar la meva primera patent, en què obtenia Adblue i biourea a partir de la biomassa dels purins de porc. Aquesta patent la vaig presentar a un concurs de la Unió Europea i va guanyar. Aleshores calia posar en pràctica a la realitat el que jo deia als papers i per això em vaig associar amb l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) de la Generalitat.
I en van fer el primer prototip?
Vam fer la primera Ammoneva petita. El terme Ammoneva és un acrònim de les paraules ammoníac i evaporació. La primera Ammoneva va aconseguir treure el 67% del nitrogen amoniacal que emetien en forma de gas els purins de porc. Va ser la primera experiència. Llavors em vaig adonar que perdia sentit fer servir els purins per fer Adblue i que era molt més interessant fer-ne fertilitzants.
Per què?
Perquè a l’Estat espanyol es produeixen uns 67.000 milions de porcs cada any. Hi ha més porcs que persones. I cada porc genera uns 10 metres cúbics de purins. Aquesta quantitat és immensa i no hi ha prou terra cultivable per abocar-la-hi. Caldrien unes 12 penínsules! Per tant, la meva idea s’ha anat concretant a evaporar tot l’amoníac i concentrar-lo en forma de fertilitzant. I, a mesura que hem anat desenvolupament el sistema, ara també obtenim, de tot el líquid dels purins i gràcies a un sistema de membranes, aigua osmotitzada. Dels purins que tractem, n’obtenim entre un 80% i un 90% d’aigua regenerada i de la resta, fertilitzants de nitrogen i potassi i encara una altra part petita de fertilitzant ric en altres sals.
I amb quin cost ho fan?
A hores d’ara, i certificat per l’IRTA, amb un cost d’entre 2,5 i 3 euros el metre cúbic de purins. Molt més barat que haver-lo de portar a una depuradora. Perquè, a més, el sistema produeix subproductes. Obtens aigua, que ja es veu amb la sequera que és un bé escàs, i obtens fertilitzants, sòlids i líquids.
Quantes plantes d’Ammoneva estan en marxa a hores d’ara?
N’hi ha quatre. La primera planta de caràcter industrial va ser la de Viver i Serrateix, al Berguedà. N’hi ha dues més al Bages, una a Marganell i una altra entre Callús i Fonollosa. I la quarta es troba a Requena, a València. L’impulsem juntament amb l’empresa Biorganic Materials i està tractant digestats, o sigui, els residus que queden en la producció de les plantes de biogàs.
{{ comment.text }}