Uns 300 pagesos i una cinquantena de societats de la comarca estan convocats a les eleccions agràries que se celebren dijous i divendres en format telemàtic (amb espais presencials a Granollers, Caldes, les Franqueses i Sant Antoni de Vilamajor). Determinaran la representativitat de les organitzacions agràries. Al Vallès Oriental, Unió de Pagesos i Asaja van ser les més votades en les eleccions de 2016.
Rosa Pruna (Santa Maria de Palautordera, 1943) presideix Asaja-Barcelona, que va ser la segona organització més votada a la comarca el 2016, però que no va obtenir representació per Barcelona. Ara aspira a recuperar-la.
Què hi ha en joc en aquestes eleccions?
Una agricultura i una ramaderia que es potenciïn i es reconeguin. Que es vegi com som d’essencials, que creiem que no és el que demostra l’Administració.
Diu que la consideració de sector essencial durant la pandèmia té més de paraules que de fets. Per què?
La consideració d’essencial ens va permetre treballar i que tothom tingués alimentació. Hem sigut essencials, però a quin preu? S’omplen la boca dient que a Catalunya som grans exportadors, però a quin preu? Qui hi guanya no és l’agricultor o ramader que ha treballat el producte. Cal una llei de la cadena alimentària que funcioni. Està feta de fa un any i no ha avançat. Feia por. No va agradar que s’hagués de pagar per sobre del preu de producció, com ha de ser. Hi ha massa interès a no fer mal a la indústria, a la distribució.
Relleu generacional, abandonament d’activitats, preus… Els debats al camp són similars des de fa anys. Què s’ha fet malament perquè aquests problemes no es resolguin?
A les zones periurbanes, tenim el consumidor molt a prop. Si no hi ha relleu és per una qüestió de preus. Alguna cosa s’ha fet malament quan tenim la llet, el xai, la vinya, l’horta i d’altres als preus de l’any 86: són 35 anys! A la resta d’Europa, no passa. Només a Espanya es produeix a aquests preus tirats per poder dir que som exportadors, però resulta que ho som a càrrec del pagès.
L’entorn del Vallès afavoreix l’activitat agrària?
Cada vegada estem més pressionats per tot. Però si l’activitat agrària es paga als preus que toca, sí que és una zona per produir. I hi ha bones terres. Per què es fan tantes mongetes? O calçots? Perquè tenen una sortida i un preu. L’agricultura al Vallès té molt de futur, sempre que l’administració s’adoni que té un valor molt important de proximitat.
Els parcs solars se sumen al debat sobre la pressió urbanística. Què n’opineu, dels projectes que estan apareixent al territori?
Posar parcs solars és treure terra per a l’alimentació. No volem parcs solars als camps. Els parcs solars s’han de fer als polígons industrials, que és on es consumeix. Els camps, els volem per cultivar.
En els últims anys han aparegut noves formes de comercialització, amb el foment de la proximitat, per exemple. És l’alternativa?
Agafarà més força. Nosaltres vam ser visionaris quan vam posar la primera botiga virtual de productor a consumidor l’any 2013. La proximitat és un valor en l’alça. Els que han fet el pas tenen més feina, perquè fan de productors, d’elaboradors i de comercials, però el producte és valorat. Saber el que menges és importantíssim.
El sistema de vot telemàtic ha estat criticat. Pot perjudicar la participació?
S’ha fet molt malament. Em pregunto si els pagesos som més savis: a les eleccions polítiques o a les del Barça s’ha pogut votar per correu i presencialment. Per què nosaltres no? Algú haurà de contestar aquesta pregunta, perquè ho hem denunciat. Algú ho ha manat. I puc assegurar que no ha estat Asaja.
Com reivindicaria el sector agrari?
Ramaders i agricultors som uns professionals que estimem la feina. Volem que se’ns consideri i que l’Administració tingui en compte al sector, l’únic que créixer l’últim any en PIB. Demano que ens respectin i que, d’una vegada, s’apliqui la Llei de la Cadena Alimentària.
{{ comment.text }}