Rosa Ruera ha recorregut les fires de la seva vida en un pregó de l’Ascensió amb ressons musicals, en el pregó de les Fires i Festes de l’Ascensió, aquets dimecres. El record del seu pare, el mestre Josep Maria Ruera, reconegut músic i compositor, s’ha fet present en les seves paraules i també des del piano de Josep Maria Roger, que ha interpretat les composicions del mestre Tocs de festa i, acompanyat per Oriol Alabern, Meditació.
La ciutat està commemorant aquest any el 125è aniversari del naixement del compositor. Rosa Ruera ha agraït els actes que s’organitzen amb aquest motiu. “El nostre pare estaria orgullós de tot el seu llegat i agriria sincerament els actes que s’organitzen”, assegurava.
Bona part dels records de la pregonera durant l’Ascensió tenen també ressons musicals. Especialment la de 1968 quan, sota direcció d’Antoni Ros Marbà, es va estrenar al Pavelló Municipal d’Esports el primer moviment de la peça simfònica Empúries, “tot un èxit de públic i crítica”. També marcaven les fires de la infància de Rosa Ruera la feina, que durant l’Ascensió, tenia el seu pare amb l’Orquestra Selecció, amb les sardanes, l’ofici de l’església o les actuacions de l’Orfeó Femení.
En els records de les fires, a més de la vivència musical, hi figuren les atraccions, les parades de dolços i els vestits que s’estrenaven. També eren dies de desfilades, amb el so dels picarols i els trots dels cavalls, la Guàrdia Urbana de Barcelona i els models de vehicles més recents.
Records sense nostàlgia
El repàs de les fires de Rosa Ruera no és nostàlgica. De les actuals, fa referència al “Fem un llibre”, del Casal del Mestre i la llibreria La Gralla o les exposicions de bestiar i de maquinària antiga. “Les Fires d’ara no són ni millors ni pitjors que les de fa uns anys. Es fan senzillament d’una altra manera. Tothom surt al carrer i sempre amb il·lusió i ganes de passar-ho bé”, diu.
En el relat de Rosa Ruera no hi ha faltat faltar referències al bombardeig de 1938, on va morir la primera esposa del seu pare. La pregonera va llegir un poema que va escriure (“Que la guerra no sia”). “És evident que tots plegats hem de dir no a la compra d’armes”, reclama Ruera. Per reforçar el missatge antibèl·lic la pregonera recorda que Granollers té un Centre de Cultura per la Pau a Can Jonch.
