ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Rossella Guerrieri, de 46 anys, és italiana, professora associada de la Universitat de Bolonya i investigadora associada del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la UAB. Ha demostrat que els arbres també netegen l’aire de compostos nitrogenats.
Quin objectiu tenen les seves investigacions?
Intento entendre com els boscos estan responent al canvi global. I per què li dic canvi global? Doncs perquè el que està passant als boscos no és només un canvi climàtic, també hi intervenen situacions meteorològiques extremes, la manca o l’excés de pluja, l’augment de temperatura i, sobretot, la contaminació atmosfèrica. Tot això té influència en la vitalitat dels boscos.
Vostè ha publicat a Nature GeoScience que les copes dels arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats.
Jo em preguntava: les copes dels arbres tenen un efecte passiu de filtre amb la pluja o amb la pol·lució atmosfèrica? Potser passa alguna altra cosa? A les copes dels arbres no només hi ha fulles, també hi ha microorganismes que viuen a la superfície de les fulles. ¿Aquests microorganismes tenen un rol per transformar compostos químics? Havíem d’entendre-ho i hem fet servir dos mètodes, molt distants entre ells, però que han arribat al mateix resultat. Hem utilitzat l’anàlisi d’isòtops i hem fet servir també l’anàlisi molecular genètica, que en anglès s’anomena Next Generation Sequence Analysis (NGS) i que permet la seqüenciació massiva d’ADN present en una mostra. Això és una revolució perquè permet una instantània, una foto, d’una mostra ambiental des del punt de vista de la diversitat dels microorganismes. Aquesta tècnica es fa servir molt en salut humana; per exemple, quan es parla de la microbiota de l’estómac es fa servir el NGS. Convinant les dues proves ens ha portat al resultat que els microbis contribueixen a la nitrificació. O sigui, que hi ha microorganismes a les copes dels arbres que transformen amoníac i amoni en nitrats.
I això passa a qualsevol bosc?
Nosaltres hem considerat 10 boscos de faig i pi silvestre. I hem seleccionat boscos d’arreu per motius climàtics, però sobretot de contaminació. Hem estudiat boscos de llocs sense pol·lució, com Suècia o Finlàndia, llocs molt contaminats, com Bèlgica o part de Gran Bretanya, i amb contaminació mitjana, com la franja mediterrània (Espanya, Itàlia i França). Aquests diferents graus ens havien de permetre demostrar que la pol·lució intervenia sobre la transformació biològica d’aquests compostos i, en efecte, sí. A més gran contaminació, els microorganismes actuen més i, per tant, més nitrats arriben a terra.
I això és una bona notícia?
És una pregunta difícil. Per què? Doncs perquè les plantes poden absorbir el nitrogen en forma d’amoni o de nitrat. Si els microorganismes absorbeixen l’amoni per fer la nitrificació, poden contribuir a augmentar la concentració de nitrats al sòl. Això no sempre serà positiu, els nitrats en excés (més dels que la planta i els microorganismes poden absorbir) poden anar fàcilment a les profunditats i comprometre la qualitat de l’aigua subterrània. És un tema delicat. No sempre és un procés beneficiós per a un ecosistema concret. Depèn del nivell de contaminació i de la disponibilitat de nitrogen al sòl.
Els seus descobriments afegeixen complexitat al combat contra el canvi climàtic?
És que el canvi climàtic és complex i, sobretot, molt dinàmic. No entra en joc només una variable. Per una banda tens la planta, que ja de per si és complexa, tens l’atmosfera, la pol·lució, el terra, l’aigua… Tot plegat està lligat i és dinàmic. I alhora aquest equilibri dinàmic depèn de l’espècie d’arbre. La solució contra el canvi climàtic no pot ser tan simple com plantar més arbres i resoldre així el problema. Si els plantem i no en tenim cura, serveixen per poca cosa.
{{ comment.text }}