ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Salvador Riera, de 77 anys i de Sant Celoni, és científic, home de bosc i caçador. Curiós de mena, la seva experiència li ha servit per sintetitzar aromes del Montseny, algunes de les quals s’exposen a Riells del Fai.
Quina diferència hi ha entre un aromista i un perfumista?
Un aromista, en principi, es dedica a fer saboritzants per coses de menjar o susceptibles de ser ingerides, com ara dentifricis. I el perfumista es limita a fer coses que només s’han d’olorar, com fregaterres, netejavidres, ambientadors, perfumeria, cosmètica.
Què hi ha a la caixa d’eines d’un aromista?
La legislació diu quins són els ingredients que es poden fer servir. Es poden fer servir substàncies naturals, extretes de la natura, i hi ha una altra gran gamma de productes sintètics. Segons la legislació, hi ha uns 4.500 ingredients sintètics que es poden utilitzar per fer aroma.
Els aromistes fan més maco el menjar?
Intentem fer més mengívols els aliments. El aromistes fem coses per intentar donar més gust a la vida. I tot sovint intentem imitar la natura. Molt poques vegades les aromes es donen a les fantasies.
En paral·lel a la feina, vostè ha reconstituït aromes del bosc. Per què?
A Sant Celoni hi havia un projecte de fer el Museu Europeu del Bosc. Això es va encetar fa uns 10 o 12 anys i un dels impulsors era en Martí Boada, prou conegut de tothom. D’aquest museu fins i tot hi ha un plànol amb les diferents sales que ha de tenir. Per a una d’aquestes sales, em van proposar si podia reproduir aromes de bosc per fer una mostra permanent perquè el visitant les pogués olorar… Per exemple, farigola, quina olor fa? Tu tens una mostra en un flascó, la destapes i ensumes… I romaní i espígol… Però hi ha sabors i olors que no són comercials i, per tant, no estan reproduïts. Per exemple, el gínjol o les cireres d’arboç. Doncs jo tinc reproduïdes i formulades 52 aromes de bosc. En una primera exposició que vaig fer a Sant Celoni el 2022 n’hi havia 25 i a l’exposició que estem fent ara a Riells del Fai n’hi ha 15, d’aquestes 52.
D’aquestes 52 aromes, quin és la vostra preferida?
Com a cosa excepcional, la flor d’arboç. No crec que hi hagi ningú al món de les aromes ni de la perfumeria que se li hagi ocorregut intentar imitar o recrear l’olor de la flor d’arboç.
Vostè ha trepitjat a fons el Montseny, hi noteu el canvi climàtic?
Jo l’he notat en el comportament d’algunes espècies fent un treball fenològic.
Fenològic?
La fenologia és la ciència que estudia el comportament dels vegetals i dels animals en funció del temps que fa o del temps que feia. Al número 38 de les Monografies del Montseny vaig publicar un treball titulat “El cant del tudó com a indicador del canvi climàtic”. Si reculls dades fenològiques des de fa dècades pots arribar a trobar tendències. I jo he fet això amb el cant del tudó. Cada vegada que he anat a caçar o al bosc, jo m’apunto la primera vegada que sento cantar un tudó. Tinc registres de fa 60 anys, però només n’he extret els últims 35. I hi ha una tendència clara: el tudó canta cada vegada més tard i podria ser pel canvi climàtic. En 35 anys s’ha endarrerit dos mesos i mig el cant. Això del tudó pot ser una cosa irrellevant, però és un indicador, un indicador que falla el temps.
Quan comença a cantar el tudó?
Quan venen els freds. I ho fa fins a finals de juny o juliol, a l’agost o al setembre ja no se’n sent a cantar cap. I una altra cosa que també comento a l’article és que els tudons s’han humanitzat.
Què vol dir?
Abans per veure’n un havies d’anar a la boscúria més recòndita. Ara als parcs de Granollers segur que n’hi ha. A Barcelona, al carrer València, en vaig trobar l’altre dia en uns plàtans.
{{ comment.text }}