“En record de totes les persones de Sant Celoni que van morir o patir a causa de la Guerra Civil” és el text que hi ha escrit a la placa i el que els grups amb representació al consistori (PSC, CiU, CUP i ICV-EUiA) van acordar en una moció conjunta.
El 1980, amb Teresa Rossell d’alcaldessa, ja es va col·locar una placa a l’entrada del cementiri, però el gener del 1981 va ser destrossada vandàlicament. La placa no es va reposar més, però va servir perquè el desembre del 1980 s’enderroqués, en oposició als ultradretans, el monument franquista de La Creu dels Caiguts (1943) a la plaça Comte del Montseny.
Aquestes Jornades de la Memòria Històrica se centraran en l’exili i inclouran conferències, una exposició i una obra de teatre. La majoria de les activitats es concentren aquest cap de setmana amb motiu de les festes de Sant Martí de Sant Celoni. Aquest divendres, la historiadora Fina Ferrando, de Campins, farà la presentació de les jornades, que duraran fins al 24 de novembre. Entre els diversos actes que hi ha destaquen la xerrada sobre “La poesia catalana de l’exili” i Mercè Rodoreda aquest divendres, a càrrec de l’escriptor de Sant Celoni, Jordi Julià; la conferència de l’historiador Josep Maria Abril, també de Sant Celoni, sobre l’exili amb una visió de Sant Celoni i rodalies, el proper divendres; l’obra de teatre L’abanderat. El bibliobús del front, aquest dissabte a l’Ateneu, i l’exposició que es podrà veure a Can Ramis fins al 24 de novembre sobre els refugiats de Prats de Molló (el Vallespir) i que Òmnium Cultural Baix Montseny ha portat a diversos llocs.
El Grup de Recerca de la Memòria Històrica ha estat l’impulsor d’aquesta iniciativa, que vol seguir durant els propers anys, per poder divulgar la història de trenta anys oblidats que inclouen el període de la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra.
