El Castell de Montclús de Sant Esteve ja és del municipi. Dissabte les propietàries de la fortificació, la família Adroer, i l’Ajuntament van signar la donació del castell, que la família tenia des de finals del segle XIX. La cessió gratuïta al municipi era un desig exprés de Manuel Adroer, el pare de les actuals propietàries, que sempre havia volgut que el castell fos del poble.
L’acte de signatura es va fer dissabte al matí a la sala de plens amb participació de les filles de Manuel Adroer, Núria i Raquel –l’altra, Rosa Adroer, no va poder ser-hi– i l’alcalde i la regidora de Patrimoni de l’Ajuntament de Sant Esteve, Tomeu Aspa i Judit Molins, respectivament.
La donació feia temps que era a la taula del consistori, després que el mateix Manuel Adroer, mort el 2012, ja n’oficialitzés la cessió el 2009. Tot i així, la iniciativa no va poder ser registrada per temes administratius: la finca, de 15.000 metres quadrats, havia d’arribar a tenir-ne 25.000 en terreny rústic per poder fer efectiva la cessió.
L’Ajuntament ha hagut de requalificar l’espai com a “zona de protecció especial de paisatge històric artístic” per tal de donar un encaix a la donació. A més a més del castell, la cessió inclou els terrenys continus de la fortificació, que estan formats pel turonet on hi ha el castell, al costat del nucli de Santa Margarida. A canvi de la donació, l’Ajuntament de Sant Esteve s’ha compromès a posar-hi una placa commemorativa en record de Manuel Adroer.
El Castell de Montclús –que també és conegut popularment com el castell dels moros– està considerat un Bé d’Interès Nacional per la Generalitat. “És la nostra història i forma part del patrimoni del poble”, justifica la regidora de Patrimoni de l’Ajuntament, Judit Molins, sobre la decisió d’assumir-ne la propietat. La idea del consistori és tenir-lo i poder preservar el que ja hi ha, a més a més de fer-hi actuacions que permetin assegurar-lo. La fortificació, que està en ruïnes, compta amb dos recintes diferenciats, un dels quals conserva tres dels quatre murs perimetrals i la torre cilíndrica.
El consistori no ha pagat res per adquirir-la, però es farà càrrec del manteniment i d’assegurar les àrees que amenacen de caure. L’incivisme i l’erosió de l’espai també han ajudat a fer que es malmeti el castell al llarg dels anys, on és molt habitual que s’hi facin excursions.
“L’Ajuntament té clar que reconstruir el castell és una tasca impossible que no pot costejar”, admet Judit Molins. Per això, el consistori té idees per assegurar l’espai, per les quals caldrà demanar diners via subvencions, però encara no hi ha un projecte definit. Una vegada s’hagi fet tot això, l’objectiu de l’Ajuntament és que el Castell de Montclús pugui acollir algunes activitats durant l’any: siguin actuacions musicals o visites teatralitzades. De moment, aquestes idees estan a les beceroles.
Un castell del segle XI
L’origen del Castell de Montclús està situat entre els segles XI i XII, però no va ser important fins al segle XIII, quan els senyors de Sesagudes van establir-hi la seva residència. Anys més tard va ser dels comtes de Cabrera i s’hi van fer reformes per convertir-lo en un palau, però el terratrèmol de 1448 ho va impedir.
Els resultats d’una recerca arqueològica permeten afirmar que va ser ocupat fins a la segona meitat del segle XVII i després va quedar abandonat. A finals del segle XIX, el besavi de les fins ara propietàries, Benet Adroer, va comprar el castell al comte de Fluvià, justament amb altres propietats de l’entorn.
