VIATGE AL FONS DE LA COVID
Santi Pérez, de 47 anys, dirigeix l’Espai Wellness, a Granollers. Durant la pandèmia les ha vistes tots els colors, però li han tocat la fibra la germanor i humanitat que han demostrat socis i treballadors del gimnàs.
Com han viscut al gimnàs els gairebé dos anys de pandèmia?
Hem tingut diferents situacions i sempre hem estat pendents per adaptar-nos a les resolucions que anaven sortint. Ha calgut molta comunicació interna i amb els socis per explicar-los què es podia fer i com es podia fer a cada moment. Ens hem centrat en “ara toca això?, doncs ara toca això”, a veure com ho fem i ens adaptem. Hi ha hagut molta implicació per ajustar horaris, aforaments, distàncies entre màquines, adhesius a terra perquè tothom sabés on havia de ser… Hem procurat no donar-hi gaires voltes per adaptar-nos al que tocava.
I ara mateix, en quina situació es troben?
Des de fa dues setmanes es van aixecar les restriccions d’aforament i el que queda és l’ús de la mascareta a tots els recintes interns. Per tant, tothom entrena amb mascareta i manté la distància interpersonal de metre i mig.
Les restriccions als gimnasos han estat més exigents que en altres sectors o activitats?
Des del principi hem tingut clar que el que es decidia tenia l’aval dels experts. Amb el poc coneixement que es tenia del virus al principi i a mesura que anava evolucionant, crec que els experts han pres les mesures que consideraven més convenients. Nosaltres hem confiat en ells. Si són els que més en saben i diuen què cal fer això, doncs confiem-hi. Les restriccions han estat dures, però també ho han estat a nivell global: de cop i volta, tothom amb el morrió, la gent no es pot acostar, no es poden tocar… Ha estat gairebé un canvi cultural: no ens podem donar la mà i ara xoquem els punys… I els gimnasos hem entès que som un espai on conflueix molta gent i, per tant, calien restriccions mantenint un mínim servei. Tot això ens ha limitat l’activitat: ens han demanat que tanquem, ens han demanat que limitem aforaments… Hem trobat a faltar més suport en clau econòmica justament perquè les restriccions limitaven la nostra activitat. En l’aspecte sanitari, el que faci falta, però en altres aspectes ha estat un “ja t’ho faràs, és el que hi ha”.
Entenc que aquests mesos han tingut baixes de socis. Són pessimistes o optimistes per recuperar-les?
Deien que la recuperació seria com el logotip de la Nike. O sigui, una baixa en picat i una recuperació llarga. Nosaltres, des de l’últim tancament el gener del 2021, vam tornar a obrir i hem anat recuperant, recuperant… i això ens fa ser optimistes. La gent que porta un estil de vida saludable i es cuida afronta les malalties amb més solvència, amb més probabilitats de no caure. La societat entén que s’ha de cuidar en l’aspecte alimentari, físic i, òbviament, mental. Per això som optimistes.
Els qui us dediqueu al món de l’esport insistiu que sou part de la solució contra la covid.
És la bandera de les patronals del sector, sí. Hi ha estudis que demostren que la gent que està en bon estat de forma quan pateix un revés de salut tenen més eines per afrontar-lo. La gent que es cuida té menys probabilitat d’emmalaltir que la que té el colesterol alt o sobrepès o tenen un estil de vida sedentari.
Quines lliçons han aprés d’aquestes pandèmia?
Penso que la més important és adonar-nos que pot venir alguna cosa que ens superi i que faci canviar les nostres rutines, tant en l’àmbit social com en l’àmbit individual. I el que nosaltres hem vist també és que en aquestes situacions d’emergència aflora molta humanitat, molta comprensió, tant internament com amb la majoria dels socis. S’entén que entre tothom s’ha de fer un esforç, hi ha més unió, més germanor. A mi, això m’ha tocat la fibra.
{{ comment.text }}