L’alpinista i exalcalde de Parets, Sergi Mingote ha mort amb 49 anys a conseqüència d’una caiguda durant l’expedició que pretenia coronar el K2 per primera vegada a l’hivern. La mort de Mingote ha provocat una gran consternació entre persones del món de l’esport, la política o el sindicalisme. També a Parets.
L’escalador estava fent el descens des del camp 3 fins al camp base. Segons alguns mitjans d’informació, Mingote hauria patit lesions greus i no ha pogut ser evacuat en helicòpter per culpa del mal temps i que ja era fosc en el moment de l’accident.
Mingote explicava hores abans de l’accident com avançava l’expedició després d’haver assolit el camp 3. “Estem molt contents. Hem arribat més amunt del què podíem somiar per al procés d’aclimatació. Però ens trobem tant bé que volem seguir somiant en fer cim”, escrivia Mingote que definia el proper pas, on ha tingut l’accident: “Demà toca baixar al camp base i aquesta és una muntanya perillosa.”
“Ens ha passat pel cap la bogeria d’avançar aquesta matinada fins al camp 4 i fer un intent de cim. Però no ens volem enganyar. Anem molt pesats. Sense oxigen tot es nota més: el vent, el fred… I és precipitat. Seguirem amb el pla previst”, afegia.
Un referent de l’alpinisme
Sergi Mingote ha estat un vertitable referent en el món de l’alpinisme. La fita més recent havia estat convertir-se en el primer esportista a fer sis cims de més de 8.000 metres en menys temps, 367 dies. La pandèmia va frenar el que havia de ser el repte de completar els 14 vuitmils en 1.000 dies.
En l’expedició en què participava aquests dies tenia el repte de formar part dels primers alpinistes que completaven el K2, una de les muntanyes amb més dificultats tècniques, en temporada d’hivern.
Mingote ha tingut una trajectòria marcada pels ascensos als gegants de la terra, amb una primera fita l’any 1998, quan va fer cim al Cho Oyu (8.201 metres) i va seguir amb el Shisha Pagma (8.027) el 1999,
Va ser el 2001 quan va fer el primer ascens a l’Everest, el cim més alt de la terra, l’any 2001, en solitari per la cara nord. Mingote encara va poder fer el cim, ara per la cara sud, dos anys després.
El retorn a l’alpinisme després del pas per l’alcaldia de Parets va reforçar el gegantí currículum de l’esportista de Parets. En l’arrencada del repte 3x2x8000 (sis vuitmils en un sol any) va aconseguir encadenar els cims del K2 (8.611 metres) i el Broad Peak (8.047). Amb posterioritat va arribar a fer cinc vuitmils més per completar el rècord.
Bona part d’aquests reptes esportius es complementaven amb accions solidàries, que es va vehicular a través de la Fundació Onat, amb seu a Parets i creada sota l’impuls de l’alpinista. A través d’aquesta fundació, a més, es van crear els premis inclusius de l’esport català.
{{ comment.text }}