Els últims anys s’han anat tancant milers de sucursals bancàries i molts pobles petits s’han quedat sense. És el cas del Moianès, on només 3 dels 10 municipis de la comarca disposen d’aquest servei. Els veïns estan obligats a desplaçar-se entre 5 i 15 quilòmetres per operar amb un caixer automàtic.
Moià, amb tres entitats bancàries; Castellterçol, amb dues, i Santa Maria d’Oló, també amb dues, són els únics pobles on n’hi ha. Aquesta reducció ha fet que creixi el nombre de persones que ja no disposen d’un punt tradicional d’accés a prop a diner en efectiu. En concret, al Moianès són 4.072 persones les que viuen aquesta realitat.
Castellcir, Collsuspina i Granera són els únics municipis que mai han tingut serveis financers, mentre que quatre han vist desaparèixer les entitats bancàries. A Monistrol de Calders hi havia una oficina de Caixa Manresa, que després va passar a BBVA. La sucursal va tancar el 2005 i el caixer, el 2010.
Els monistrolencs tenen ara el més proper a uns 15 quilòmetres, i a més s’han de desplaçar fins a Artés, a la comarca veïna. Ramon Vancells, alcalde de Monistrol, lamenta que la solució “acabi passant per donar diners públics a la banca per aconseguir un servei que ja haurien d’assumir directament”.
Sant Quirze tenia un caixer de Catalunya Caixa que va desaparèixer el 2012. “Ara hem d’agafar el cotxe per anar fins a Castellterçol o Sant Feliu de Codines. L’espai on hi havia l’entitat bancària no els suposava un cost, perquè no pagaven lloguer, però amb l’excusa del poc ús que tenia i del boom digital el van treure”, detalla Anna Guixà, alcaldessa de Sant Quirze.
A Calders hi havia hagut una sucursal del BBVA que va tancar fa uns 15 anys, mentre que l’Estany va disposar fins més o menys el 2000 d’una sucursal de Banca Catalana, tot i que aquesta última població mai va arribar a tenir caixer.
Als municipis petits del Moianès, situats en zones rurals, hi ha un elevat percentatge de persones de més de 60 anys i el fet de no disposar d’un punt directe d’accés a diners en metàl·lic pot suposar un problema. Els joves –nadius digitals– hi estan acostumats i ho tenen molt fàcil: compres en línia, gestions per l’app del banc des del mòbil i bizums (utilitzant, cada vegada menys, l’efectiu). Per contra, moltes persones grans prefereixen que l’operari els actualitzi la llibreta i els atengui a taulell. La bretxa digital és una realitat que no es pot obviar i els avis i àvies, que segueixen utilitzant freqüentment diners en efectiu i no estan familiaritzats amb les noves tecnologies, són el col·lectiu més afectat.
Tot plegat genera que aquestes poblacions es trobin en una situació de greuge, sobretot pel que fa a les persones d’edat avançada. A aquesta situació global s’hi suma que la comunicació amb transport públic a la comarca és força deficitària.
Segons un informe de la Fundació Ramón Areces, a Catalunya s’han tancat durant els últims 12 anys un 64% de les oficines bancàries, fet que ha suposat la supressió de 5.256 sucursals.
Davant d’aquesta realitat, la Diputació de Barcelona està impulsant un projecte per revertir la situació. Des de l’Àrea d’Innovació, Governs Locals i Cohesió Territorial oferiran ajuts per instal·lar caixers automàtics als municipis de menys de 5.000 habitants, que és el cas de tots els pobles de la comarca exceptuant la capital.
En l’àmbit de la demarcació de Barcelona està previst col·locar caixers en una seixantena de municipis. Segons fonts de la Diputació, en aquests moments s’està treballant en els plecs de condicions del concurs públic per tal d’aconseguir una entitat bancària adjudicatària: “Preveiem que estiguin llestos aquest mateix mes de maig, a molt estirar primers de juny, i així poder iniciar el tràmit de licitació, que es calcula que durarà uns sis mesos.”
En paral·lel, la Diputació s’ha posat en contacte amb el Consell Comarcal del Moianès per comparar les dades de què disposaven i fer una radiografia de la situació actual.
A fi que els municipis puguin adherir-se al projecte, l’ens està elaborant tres criteris objectius no excloents entre ells. El primer és comptar amb una població inferior a 5.000 habitants. El segon és haver disposat d’un caixer automàtic en el passat, i el tercer és complir una determinada distància de temps fins al municipi més proper amb caixer, “distància que encara s’està concretant”. Per tant, pobles com Castellcir, Collsuspina o Granera no saben encara si es podran beneficiar d’aquesta iniciativa.
Inicialment, l’ens preveu destinar un total d’un milió d’euros anuals a la iniciativa, per finançar la instal·lació dels caixers, tot i que han avançat que aquesta xifra pot variar segons les característiques que acabin tenint les instal·lacions.
D’altra banda, els municipis que sol·licitin el servei hauran d’assumir una part del cost, cedir un local i encarregar-se del seu manteniment. La intenció és que els caixers s’ubiquin en oficines o casals municipals. També està previst que aquests nous caixers permetin fer operacions més enllà de treure i ingressar diners. En aquest sentit, la Diputació assegura que vetllarà per l’assistència i formació dels usuaris, és a dir, treballar contra la bretxa digital. Una altra possibilitat en via d’estudi és que els caixers comptin amb reconeixement biomètric per facilitar les gestions a les persones grans.
