Sis municipis del Vallès Oriental –Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, Cardedeu, Llinars, Cànoves i Samalús i Bigues i Riells– no podran posar més bestiar amb noves granges o amb ampliacions de les existents durant un període de dos anys. Així queda recollit en el Decret de Gestió de la Fertilització del Sòl i de les Dejeccions Ramaderes que ha aprovat el govern català amb l’objectiu d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies al conjunt del territori català. La limitació s’aplica en els municipis amb un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a 1,2 i que estan en les zones considerades més vulnerables –les tipus A– per les elevades concentracions de nitrats que ja hi ha. L’ICR es calcula a partir de les dades de bestiar, dejeccions ramaderes generades i usos del sòl dins de cada terme municipal.
En 10 municipis més (Granollers, les Franqueses, Canovelles, la Roca, Montornès, la Garriga, l’Ametlla, Santa Eulàlia, Lliçà d’Amunt i Caldes) que tenen un ICR superior a 0,8, també hi ha limitacions per al creixement del bestiar. En aquests casos, només és possible fer-ho si hi ha l’exportació de nutrients fora de la zona vulnerable o si hi ha un creixement de la superfície agrícola per part de l’explotació ramadera que permeti absorbir l’increment de la producció de purins o fems.
Quim Cassà, coordinador d’Unió de Pagesos al Vallès Oriental, entén que la limitació que afecta que aquests sis municipis pot perjudicar el relleu generacional en algunes granges. “És una mica fotut. Si ja hi ha dificultats per donar una continuïtat això és un fre més”, considera Cassà, que ho defineix com “un pèl exagerat”. Rosa Pruna, presidenta d’Asaja, opina que caldria “fer excepcions” si el titular d’una granja “té prou terra per gestionar els seus propis purins o portar-los en terres de zones no vulnerables”. I recorda que també es produeixen concentracions de nitrats derivades de col·lectors d’aigües residuals domèstiques que encara no estan connectades a les xarxes de sanejament.
Més enllà de les limitacions a les zones amb uns ICR més alts, el decret fixa tres àmbits d’actuació. Per una banda, pretén la millora en origen en la gestió de les dejeccions incloent el seu tractament. Això passa, per exemple, per reduir el volum de fems i purins –i del nitrogen i altres nutrients– generats per les explotacions a través d’una millora de l’alimentació del bestiar. També s’incideix en els sistemes d’emmagatzematge i en la potenciació dels sistemes de tractament que permeten l’exportació de nutrients fora de les zones amb una alta densitat ramadera.
BUSCAR L’EXCEL·LÈNCIA
També es pretén actuar en destí a partir d’una “fertilització d’excel·lència” que “sigui ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls”, ressalten des de la Conselleria. En aquest àmbit, es reafirma la prohibició de les aplicacions de purins amb el sistema del ventall –provoca pèrdues de nitrogen per volatització. “El sector era conscient que el ventall, tard o d’hora, aniria desapareixent”, admet Ricard Parès, director de l’associació Porcat. “És correcte perquè escampava molta cosa i per la pudor”, entén Pruna.
Es proposen altres tècniques com l’enterrament dels purins, que permet una major uniformitat en la distribució i un ajustament de la dosi necessària. També caldrà disposar de sistemes que permetin “estimar la concentració de nutrients del purí” que s’està aportant al sol. Tot plegat amb un assessorament tècnic obligatori per “incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats”. En aquest cas, també es fixa una moratòria perquè els ramaders es puguin adaptar als nous requeriments.
{{ comment.text }}