Sis pobles del Vallès Oriental no disposen a hores d’ara d’oficines bancàries ni de caixers automàtics. Són Figaró, Campins, Tagamanent, Santa Maria de Martorelles, Sant Pere de Vilamajor i Fogars. Alguns no han tingut mai servei bancari, d’altres sí que n’havien tingut però l’han perdut durant els darrers anys. La facilitat per fer els tràmits per via telemàtica i la voluntat d’optimitzar recursos per part dels bancs han afavorit aquesta tendència.
Tot plegat ha generat dificultats a col·lectius com la gent gran, poc avesats a l’ús de les noves tecnologies i sovint amb dificultats per desplaçar-se a les poblacions veïnes. La Diputació ha impulsat un projecte per instal·lar caixers automàtics en municipis de menys de 5.000 habitants que no en tinguin, o bé només tinguin terminals llogats pels ajuntaments a empreses externes, com passa a Gualba i Vallgorguina.
A Figaró, on l’última oficina va tancar al novembre, el consistori ja s’ha interessat per la proposta de la Diputació. “Des que va marxar el BBVA no tenim cap oficina ni caixer en tot el poble, i això ha suposat un perjudici per als nostres veïns. Hem explorat la possibilitat de llogar un caixer a una empresa externa. El problema són les comissions que aquestes empreses cobren als usuaris per cada operació. Per això esperem a conèixer la proposta de la Diputació, que podria ser més interessant”, diu l’alcalde, Ramon Garcia. L’Ajuntament de Figaró ja ha llogat el local on hi havia el BBVA i on preveu traslladar les dependències de la Policia Local i instal·lar-hi un caixer un cop pugui disposar-ne.
A Tagamanent tampoc hi ha cap sucursal ni caixer automàtic. “Ja estem acostumats a desplaçar-nos a poblacions veïnes quan necessitem servei presencial. Els nostres municipis de referència són la Garriga i Figaró. Aquesta última era l’opció més propera, i quan va tancar-hi l’última oficina alguns veïns es van queixar”, diu l’alcalde, Ignasi Martínez.
El consistori ha rebut la proposta d’una empresa externa d’instal·lar un caixer, però considera que el preu és massa elevat. “Seria més del que destinem a Serveis Socials. És exagerat.” Martínez veu amb bons ulls el projecte de la Diputació però es lamenta d’un fet: “Ens n’hem assabentat a través dels mitjans de comunicació perquè ningú ens n’ha informat de forma oficial.”
De la mateixa manera que Figaró, Campins, Fogars i Santa Maria de Martorelles tampoc han tingut mai sucursals bancàries ni caixers automàtics. De moment, els seus ajuntaments no tenen previst revertir la situació. “Al no haver tingut mai aquest servei, ja estem acostumats a viure sense ell i anar fins a Sant Celoni quan hem de fer alguna gestió presencial. Els veïns no s’han queixat mai per aquest motiu, i creiem que instal·lar un caixer al poble seria molt costós econòmicament per la poca atracció que tindria”, diu l’alcaldessa de Campins, Imma Font.
“Els nostres nuclis de població estan molt disgregats. Estudiarem el projecte de la Diputació, però no té gaire sentit instal·lar caixers al poble”, diu Albert Rovira, alcalde de Fogars. “No hem tingut mai cap oficina ni cap caixer, i ara per ara ningú ens ha comunicat oficialment el projecte de la Diputació. De tota manera, tenim servei en poblacions properes com Martorelles”, afegeix l’alcalde de Santa Maria, Rodolf Casas.
L’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, on anys enrere hi havia hagut una oficina de Caixa Laietana, afirma estar al corrent del projecte de la Diputació i s’hi vol acollir. “Els veïns fa anys que ens demanen, com a mínim, poder disposar d’un caixer”, diu l’alcaldessa, Pamela Isús.
Cànoves i Samalús, Montseny, Vilalba Sasserra i Sant Esteve de Palautordera tenen caixers de CaixaBank i el Banc Sabadell.
L’alcalde de Cànoves i Samalús, Josep Cuch, considera satisfactori el servei, però els seus homòlegs de Montseny, Vilalba i Sant Esteve, Núria Masnou, Joan Pons i Dani Fernàndez, no n’estan tan convençuts. “Quan s’espatlla la logística perquè el vinguin a arreglar és molt complicat i sempre m’he d’acabar desplaçant personalment fins a l’oficina de CaixaBank més propera, a Santa Maria de Palautordera, perquè algú m’atengui”, lamenta Núria Masnou.
“Quan no funciona, triguen molt a venir-lo a arreglar”, coincideix Joan Pons. “Com a solució temporal ens sembla bé, però ens agradaria disposar d’una oficina. A la gent gran li faria molt de servei”, afegeix Dani Fernàndez.
{{ comment.text }}