Sant Celoni feia dies que no veia el sol, però dissabte va fer acte de presència per celebrar el 50è aniversari de l’Institut Escola Pallerola. Va ser un matí ple d’emoció, records i retrobaments que va reunir fins a tres generacions d’exalumnes, pares i fills que han passat per les seves aules al llarg d’aquest mig segle d’història; segons informa Pol Hermoso.
Durant la celebració, la gent va poder recórrer les aules i els passadissos de l’escola, que es van convertir en un espai de records per als exalumnes més grans que intentaven recordar i posar-se d’acord en les seves vivències. “Aquesta era l’aula de cinquè!”, exclamava Pep Pascual, mentre un altre exalumne replicava entre rialles: “No home, era la de sisè!”. A més, Sònia Gonzalbo, membre de l’escola, va fer una donació de fotografies antigues que estaven exposades en punts concrets del centre. Qui es trobava a les imatges, se les podia endur com a record.
Els exalumnes s’anaven retrobant a les aules on havien estudiat: recordaven anècdotes i compartien rialles. La paraula més repetida entre els assistents era “família”, i és que tots tenen un gran vincle a l’escola. “Gran part dels meus amics actuals els vaig fer aquí”, deia el Nil. D’altres, com l’Asra, arribada de Sarajevo, o en Fermín, d’origen argentí, hi coincidien. “Ens vam sentir molt acollits.” Els més petits també van tenir protagonisme. Entre ells, el Pol, alumne de sisè, que va dissenyar el logotip de les samarretes commemoratives dels 50 anys. Estaven dedicades a la “República de Vila Montseny”, la mateixa que el mestre Josep Pallerola i Roca havia imaginat amb el seus alumnes de Sant Celoni als anys 30. Anys després, el 1979, uns exalumnes seus van demanar posar el seu nom a l’escola que s’havia creat el curs 1974/1975.
Malgrat el to festiu, molts exalumnes, ara pares, lamentaven que l’escola gairebé no havia canviat des que ells hi estudiaven. “Fa falta una renovació urgent”, deien, en referència a l’edifici de Secundària que l’escola reclama des de fa anys. A més a més, el centre va convidar a un pica-pica on tothom es va quedar una bona estona recordant anècdotes i compartint vivències.
Defensa de la pública
Durant els parlaments, l’alcalde, Eduard Vallhonesta, va remarcar la importància de l’escola pública i de la inclusió i els valors arrelats al Pallerola des del seu naixement. “Hem de defensar l’escola pública, la que acull i no deixa ningú enrere”, va dir. També va explicar que s’està treballant amb la Generalitat per aconseguir la construcció de l’edifici de Secundària, que l’escola demana des de fa anys. L’historiador Josep Maria Abril va mencionar la importància en la “inclusió” que va tenir i continuar tenint el Pallerola.
Després dels discursos, va arribar el torn dels testimonis. Ivan López, un antic alumne, va provocar rialles recordant anècdotes de la seva etapa escolar. Un dels moments més emotius va arribar quan Helena López, mare i membre de l’AFA, va mencionar el conserge històric del centre, Paulo Jiménez, que durant 30 anys va ser una figura estimada per alumnes i professors. Se’l va rebre una ovació. “Era proper i sempre disposat a ajudar”, deien molts exalumnes.
