El tram del riu Congost al nucli urbà d’Aiguafreda encara té pendents actuacions per reduir el risc de desbordament 30 anys després de la riuada del 10 d’octubre de 1994. En el darrer mandat, l’Ajuntament va encarregar un projecte d’actuació i el va traslladar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb qui van mantenir diversos contactes per “demanar que es reprengués l’actuació al riu amb un nou enfocament”, diu l’alcalde, Miquel Parella.
La proposta plantejava una intervenció més integradora que la que es va fer amb murs de formigó al sector sud del nucli urbà, prop del Pont de l’Abella. El nou projecte incidia en la secció del riu, en els desnivells i en pendents suaus amb escullera i presència de vegetació. Inicialment, les sensacions van ser bones i semblava que l’ACA finançaria les actuacions al municipi, que fixaven una inversió d’entre 3 i 4 milions. “L’agost de 2022, però, se’ns va comunicar que la nostra petició quedava per a més endavant.”
Miquel Parella lamenta que actualment la situació “està com estava”. “L’Ajuntament hi ha anat al darrere però no s’ha resolt i no tenim més solució que continuar reclamant.” Insistiran a l’ACA amb l’objectiu que s’assigni finançament a l’obra en els propers anys, exposa l’alcalde, que admet que el fet que l’obra afecti tres municipis diferents –Sant Martí de Centelles i Centelles a més d’Aiguafreda– i dues comarques complica la resolució.
“El risc d’inundació hi continua sent”, admet Parella. Amb tot, considera que el tram de mur que es va fer “va demostrar la seva utilitat” durant el temporal Glòria del gener de 2020. “Els habitatges del marge esquerre del riu que van quedar afectats l’any 1994 no ho van estar amb el Glòria.”
Tres obres pendents a Santa Eulàlia
A Santa Eulàlia, hi ha tres actuacions pendents d’executar-se: una mota al barri de Sant Isidre, una bassa de laminació a la zona de la Campinya i una mota a la zona del polígon de Can Magre. L’Ajuntament acaba de rebre els nous projectes de les dues primeres actuacions i està a l’espera d’obtenir finançament per poder-les tirar endavant. Les dues obres sumen una inversió d’1,1 milions.
És la segona vegada que es planifiquen. L’any 2022, el consistori volia destinar recursos del PUOSC de la Generalitat a la mota del barri de San Isidre. “Va decaure perquè es va fer un nou estudi d’inundabilitat que va deixar antics els projectes que ja teníem i que volíem fer”, explica l’alcalde, Francesc Bonet.
Amb els nous paràmetres de risc d’inundabilitat, l’Ajuntament va encarregar els nous projectes, que són els que ara té sobre la taula. En el cas de la bassa de laminació, es diferencia perquè “canvia l’estructura” respecte al primer projecte. “Ara no s’elimina la resclosa”, diu Bonet. Aigües amunt de la resclosa es proposa un rebaix del nivell dels camps situats al costat dels rius i la terra s’aprofitarà per fer talusos naturals. Les basses de laminació ajuden a controlar les crescudes: l’aigua entra a les bases de laminació i, d’aquesta manera, s’aconsegueix reduir la força i el cabal de la riuada. Això permet minimitzar afectacions aigües avall. En el cas del projecte de la mota de Sant Isidre, “és bastant similar”, diu l’alcalde.
Totes les actuacions amb motes que es plantegen són amb estructures naturals i utilitzant tècniques de bioenginyeria amb troncs i plantacions per consolidar els marges del riu. Ja es va fer així en les actuacions fetes el 2011, que van sumar un miler de metres de proteccions naturals repartides en diversos trams.
Quatre víctimes mortals i un extens rastre de danys
En les riuades del 10 d’octubre de 1994, van morir quatre persones arrossegades per la crescuda del Tenes, dues a Bigues i Riells del Fai i dues a Santa Eulàlia. I també van deixar un extens rastre de danys. Només a Sant Eulàlia es van inundar 300 cases i diverses empreses. A Bigues, va afectar sobretot el polígon Can Barri i es va endur el pont de la C-155 a Lliçà de Vall.
Al Congost, es van inundar cases i empreses a Aiguafreda, Tagamanent i Figaró, i hi va haver danys puntuals a la Garriga, les Franqueses i Granollers. A Montmeló, 61 cases i 31 empreses del polígon del Pedregar van quedar negades.
