Els col·legis d’advocats catalans s’han oposat a la centralització i unificació d’alguns jutjats de violència contra la dona en determinades ciutats, com proposa el Departament de Justícia. Al Vallès Oriental, el Col·legi d’Advocats de la comarca alerta que representaria passar tota l’activitat del jutjat de Mollet que ara assumeix aquests assumpte al de Granollers, que està especialitzat. Pel degà Joan Martínez, això pot portar a una “situació de col·lapse” del jutjat VIDO de Granollers.
Segons el Consell de Col·legis de l’Advocacia Catalana (CICAC), el fet que algunes víctimes hagin de desplaçar-se més quilòmetres per posar o ratificar una denúncia pot fer-les desistir de seguir el procediment judicial. En canvi, segons Justícia, la unificació en jutjats especialitzats permetria donar una millor atenció a aquestes dones. El CICAC ha enviat l’informe per tal que Justícia reconsideri la seva proposta.
Segons l’informe, la proposta de Justícia afecta partits judicials del Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Barcelonès i Camp de Tarragona. En l’informe es remarquen l’augment de distància i temps en els desplaçaments actuals i futurs o la sobrecàrrega de feina que acumularien alguns dels jutjats.
Segons el CICAC, en els darrers anys diferents instàncies de l’administració i la judicatura estan proposant accions que modifiquen les demarcacions dels jutjats violència sobre la dona, fet que comportaria suprimir determinats jutjats d’aquesta especialitat i concentrar les actuacions en els jutjats de capital de comarca. Recentment s’ha conegut la proposta del Departament de Justícia de criteris i indicadors per la modificació de les demarcacions d’aquests jutjats i la proposta concreta d’unificació d’alguns jutjats.
Amb el present informe l’Advocacia Catalana es posiciona clarament en contra d’aquesta proposta d’unificació argumentant que aquesta “no només és contraria a la normativa vigent sinó que perjudica greument tant les dones víctimes i els seus fills menors com el funcionament dels jutjats afectats per aquesta reforma”.
El CICAC recorda que un dels aspectes més destacables de la Llei Orgànica 1/2004 contra la Violència de Gènere va ser habilitar jutjats de violència masclista a cada partit judicial per tal de facilitar la proximitat en el procés de denúncia i guanyar en especialització i sensibilitat. Aquest fet, segons els advocats, va suposar un avenç legislatiu important en la lluita contra les violències de gènere, ja que va superar algunes deficiències del sistema judicial i va adoptar una normativa integral i multidisciplinar en la protecció de les dones víctimes de violència.
També recorden que la llei catalana per a l’erradicació de la violència masclista del 2008 assenyala que “les dones que es troben en risc o en situació de violència masclista tenen dret a rebre de forma immediata, de les administracions públiques de Catalunya, una protecció integral, real i efectiva”.
Per tot això, el Consell de l’Advocacia Catalana creu fermament que la decisió de Justícia és “contrària a l’esperit i l’objectiu de les lleis”, a més de suposar un allunyament de la justícia de la població contrari a la justícia de proximitat que sempre ha defensat el CICAC, precisament quan la llei determina la competència territorial pel domicili de la víctima amb una clara intenció d’evitar l’allunyament de la justícia respecte la víctima. A més, diuen que els procediments civils de família també es tramitaran davant dels jutjats de VIDO centralitzats, cosa que agreujaria aquest allunyament.
Així mateix, els advocats afegeixen que aquest canvi provocaria un empitjorament de la situació de vulnerabilitat en que es troben ja de per si les dones víctimes de violència masclista, incidint de manera especialment negativa en la situació en que es troben les dones menors, les incapacitades (físiques i intel·lectuals) i les que sol·liciten asil per raó de gènere, respecte de les que s’ha d’evitar la “peregrinació” i “doble victimització”.
L’aplicació d’aquesta mesura, segons el CICAC, no té en compte les conseqüències negatives que pot suposar per les víctimes el fet de desplaçar-se des del seu lloc de residència fins una altra ciutat o població. A aquest fet se li ha de donar gran rellevància tenint en compte que gran part de les dones que pateixen violència masclista no denuncien els fets o retiren la denuncia. “Creiem que el canvi que es proposa agreujaria aquest fet i propiciaria la impunitat de les conductes i delictes de violència masclista així com la desprotecció de les víctimes”.
Així mateix, també creuen que la proposta seria contrària al Conveni d’Istanbul, que estableix que les mesures d´assistència immediata a les víctimes són obligades i han d´estar en consonància amb les mesures d´assistència jurídica en els jutjats de VIDO. “S’ha de tenir en compte també l’afectació greument perjudicial que aquesta mesura tindria per als fills i filles menors de les dones víctimes de violència masclista, també considerats pel Conveni d’Istanbul com a víctimes de la violència masclista i que han de rebre la deguda protecció i suport”, afegeix l’informe. En aquest sentit s’ha de tenir en compte que moltes de les dones víctimes no gaudeixen de suport familiar i/o recursos econòmics per fer-se càrrec dels seus fills i filles quan han d’acudir als jutjats i es veuen obligades a que l’acompanyin, amb els efectes que això suposa pels menors.
Creuen fermament que la proximitat dels jutjats al lloc de residència de les víctimes comporta la possibilitat que aquests ofereixin una atenció més personalitzada i sensible a les necessitats específiques de les víctimes de violència, ja que el funcionariat local pot estar més familiaritzat amb els recursos comunitaris disponibles i poden oferir un suport més complet. La centralització pot dificultar la integració dels serveis de suport i protecció a les víctimes, ja que els jutjats locals solen estar millor posicionats per col·laborar estretament amb altres serveis, com centres de crisi, refugis i serveis socials.
Addicionalment, apunten, la centralització suposa augmentar la càrrega administrativa als jutjats centralitzats, agreujant els retards en el processament de casos i en l’aplicació de justícia. “La quantitat de casos pot arribar a ser aclaparadora, dificultant la seva gestió eficient”, conclou.
{{ comment.text }}