La investigació que els Agents Rurals han fet sobre l’atac que va patir al juny un ramat d’ovelles al Pla de la Calma, en terme de Tagamanent, ha permès identificar l’animal que el va protagonitzar: es tracta d’un gos d’un particular d’una masia situada a un parell de quilòmetres del corral on es van produir els fets.
Per certificar-ho, s’ha analitzat l’ADN dels pèls que es van trobar al lloc per on el gos –o gossos– van entrar a l’interior del corral amb pèls dels dos animals sospitosos del mateix propietari. En un dels cans, va coincidir plenament. En l’altre, no es va poder certificar la seva participació en l’atac que va provocar la mort per ofegament d’un centenar d’ovelles. Amb tot, tampoc es descarta que accedís al corral.
Algunes de les ovelles femelles mortes, estaven prenyades. Part dels xais es van salvar perquè la pressió que van fer va fer cedir la porta tancada del corral.
Aquest cas del Pla de la Calma, és el primer cop que els Agents Rurals certifiquen amb l’ADN l’autoria d’un atac a un ramat protagonitzat per un animal domèstic. Fins ara, les proves genètiques havien servit per provar l’autoria d’atacs comesos per animals salvatges.
Els passos de la investigació
En un primer moment, la investigació dels Agents Rurals es va centrar en trobar evidències al corral que permetessin identificar l’animal que havia causat l’atac. En aquest procés, es van localitzar pèls per l’obertura –situada en un punt elevat del corral– que haurien aprofitat els gossos per accedir a l’interior. Això ja va permetre descartar l’opció d’un atac comès per un animal salvatge com una guineu “o fins i tot, un llop”, detalla Jaume Torralba, cap dels Agents Rurals a les comarques de la Catalunya Central.
En paral·lel, es van recollir testimonis de persones que asseguraven que, en dies anteriors, havien vist un parell de gossos rondar per la zona. Se’ls va localitzar en una masia propera i els Agents Rurals van demanar al propietari dels animals la possibilitat d’agafar-los pèls per fer les proves. Hi va accedir de forma voluntària –en tot moment va col·laborar amb la investigació– i, per tant, no va caldre tramitar cap petició per via judicial.
Els dos gossos estaven identificats amb xip i, a més, tenien assegurança, un fet que no era obligatori fins ara però que la nova llei estatal de benestar animal ja especifica com a necessari. “No són gossos ni ensalvatgits, ni perduts ni abandonats”, diu Torralba. Tampoc animals conflictius. Per als cans, “és molt fàcil trobar el rastre d’un ramat i seguir-lo fins allà on està el cobert”. L’atac es fa “sense que hi hagi un instint depredador”.
Amb la identificació del gos autor de l’atac al ramat, els Agents Rurals apliquen una sanció administrativa al titular del can d’acord amb la llei de protecció d’animals de Catalunya per “no evitar la fugida dels animals domèstics”, explica Torralba. A banda, l’assegurança dels gossos s’haurà de fer càrrec de la possible indemnització al ramader afectat pels danys ocasionats. En cas de no arribar a un acord, el cas pot acabar resolent-se per la via judicial.
Un gos deslligat no és garantia de protecció a les masies
Jaume Torralba, cap dels Agents Rurals a les comarques de la Catalunya Central, destaca la “falsa creença” que deixar els gossos deslligats durant la nit contribueix a millorar la seguretat en masies o cases aïllades. Per l’experiència de Torralba, és “tot al contrari” perquè un gos deslligat tindrà “tendència a marxar de la casa” i, per tant, “deixarà de fer la funció d’avís o vigilància”. Per això fa una crida perquè es lliguin els gossos o se’ls deixi en tancats prou alts per evitar que en puguin sortir.
{{ comment.text }}