ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Aquest 25 de març a Madrid, Agustí Corominas, de 73 anys, estrenarà el documental Alter Nativas: construyendo futuros posibles, que ha elaborat amb Juan del Río. El 25 d’abril es projectarà al cinema Edison de Granollers.
Què trobarà qui miri el vostre documental Alter Nativas: Construyendo futuros posibles?
És un documental promogut per la Red de Transición d’1 hora i 50 minuts i que tracta sobre tot d’iniciatives de transició en diferents àmbits. Per exemple, en energia, en economia, en agricultura, en vida comunitària… Tracta d’experiències consolidades a l’Estat, per una banda, però sobretot molt de base, que han estat construïdes per la gent.
Què vol dir amb “experiències de transició”?
El pas del moment que estem vivint en els àmbits cultural, econòmic, d’emergència climàtica, etc. a un altre moment sense combustibles fòssils, de canvi social, més cooperatiu. És interessant que aquest documental s’ha fet de forma col·laborativa, creant comunitat. Entre persones i entitats hi han participat més de 500 persones, tant de l’Estat com d’altres indrets d’Europa. Per a mi això també ha estat molt interessant: molta gent aportant una mica d’una manera o una altra.
A la pel·lícula hi participen experiències vallesanes, oi?
Parlant de consum responsable hi és la cooperativa La Magrana Vallesana, de Granollers. En les fórmules sobre com produir de manera ecològica hi és La Kosturica, de Canovelles. I també en aquest àmbit de la producció agrícola natural i la permacultura hi surt Phoenicurus, de Cardedeu.
Experiències com aquestes que comenta s’assemblen a les d’arreu de l’Estat?
Pensa que totes aquestes experiències són locals, però al mateix temps són universals. Per exemple, Phoenicurus ens parla de permacultura, però també es tracta de com regenerem la terra.
Quina és l’experiència que més us ha cridat l’atenció?
La que més m’ha frapat és un poble de l’Alpujarra d’Almeria que es diu Almócita. No és gaire gran i és a uns 40 quilòmetres d’El Ejido. Tot el poble és un projecte de transició. O sigui, transició energètica, transició agroecològica, transició econòmica, com treballar la terra i com treballar l’art, que és molt important per a aquest poble, la manera de governar-se… És curiós que, tot i ser de l’España depoblada, aquest municipi ha augmentat la població. És un poble que té un projecte global en termes de transició, que va de la sobirania energètica a l’alimentària, entre moltes altres coses. És un poble petit, però la seva experiència seria extrapolable a grans ciutats organitzant-nos per barris.
Entenc que totes les experiències del documental són a les antípodes d’això que en diuen greenwashing, fer servir allò verd com a estratègia de màrqueting.
Absolutament. El greenwashing vol dir netegem-ho amb verd, però en realitat no canviem res, ens quedem igual. Cap de les experiències del nostre documental no són una moda, són totes molt consistents, amb un model econòmic alternatiu al darrere. El model del comú, cooperatiu, de defensar la terra… És important la idea que hem de passar del model de competència al model de cooperació.
Creu que el greenwashing pot fer mal a l’hora de canviar consciències?
És molt perillós, sí. Gràcies a la disponibilitat d’energia dels combustibles fòssils, Occident ha crescut fins ara. Amb les energies renovables la disponibilitat d’energia serà a l’entorn del 35% o el 40% del que tenim ara. Si volem mantenir el mateix tipus de vida d’ara, queda clar que aquestes energies renovables només seran a l’abast d’uns quants i això farà augmentar la desigualtat social. Per tant, es tracta de fer una transició ecosocial, no n’hi ha prou amb una transició ecològica.
{{ comment.text }}