Els alumnes amb les millors notes de la selectivitat de la comarca esperen amb nervis l’assignació de places de la universitat, que es farà pública aquest divendres. La sensació de nervis fa setmanes que els acompanya i, fins que no seguin a les noves aules al setembre, no se’ls esborrarà. Hi ha neguit, però també moltes ganes de començar una nova etapa. La nota mitjana de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) a Catalunya enguany ha estat de 6,44, però aquests cinc alumnes vallesans han obtingut una nota superior a 9,5 a la fase general.
Berta Garcia (Vilanova, 2007), Pau Pueyo (Granollers, 2008), Sofia Rubio (Granollers, 2007), Marc Tubau (Granollers, 2008) i Mireia Porras (Caldes, 2007) coincideixen a dir que el curs no ha estat una feina fàcil. Hi han hagut de dedicar un bon nombre d’hores i mirar de no obsessionar-s’hi més del compte. “Els dies previs a la selectivitat gairebé no vam estudiar, només repassàvem. En principi, ja ho teníem tot après i estàvem cansats de tant treballar”, confessen Rubio i Tubau, a la qual cosa Pueyo afegeix que “hi ha hagut algun malson just abans de la selectivitat”. A Porras li pesava una sensació de “culpabilitat de no estar estudiant tota l’estona i això m’atabalava”.
Els exàmens els van afrontar de la millor manera possible, sabent que els nervis hi serien i intentant que no els juguessin una mala passada. Les notes de tots ho demostren. Els cinc vallesans han obtingut qualificacions superiors a 9,5 a la fase general. Però les seves notes d’accés sorprenen encara més: estan totes per sobre dels 13 punts: Garcia (13,96), Pueyo (13,92), Rubio (13,02), Tubau (13,74) i Porras (13,44).
Al setembre sortiran per primera vegada dels seus municipis per estudiar i això els genera una barreja de nervis i il·lusions. “A Vilanova vivia en una bombolla, anava de l’institut a casa, que són 10 minuts caminant. Ara ja serà desplaçar-me a Barcelona i fer vida allà, també. Ho afronto amb entusiasme i il·lusió”, diu Garcia. Per Rubio serà “un canvi gran, tinc ganes de conèixer gent nova”, i Porras està emocionada perquè “quan vaig veure la facultat a les portes obertes em va agradar molt. Podré conèixer gent amb interessos semblants als meus”. Tubau comenta que “els pares i els professors sempre ens han dit que la universitat és molt diferent i, esclar, tinc ganes de veure com serà”.
‘Hobbies’ per desconnectar
No tot és estudiar, cal dedicar temps a altres interessos que permetin desconnectar per arribar a aconseguir bons resultats. Tubau, per exemple, practica taekwondo “tres dies a la setmana; m’anava molt bé per desconnectar”, i Porras fa “patinatge artístic i d’entrenadora, que m’ocupaven quatre hores diàries. Ha estat intens compaginar-ho, però ho he agraït”. Pueyo té interès per la música i “he cursat l’últim any de violoncel del conservatori. M’ha anat bé per desconnectar en alguns moments, i en d’altres ha estat un estrès afegit”.
Garica i Rubio han apostat per deslligar-se d’activitats amb un horari pautat. “Abans feia natació, però per organitzar-me sense dependre de res, em vaig apuntar al gimnàs i a classes d’anglès”, diu Garcia. A Rubio la van operar del genoll durant aquest curs i “després de la recuperació vaig intentar anar al gimnàs sense gaire èxit, només estudiava. No ho recomano, crec que fent una altra activitat alliberes molta pressió”, confessa. Ara aquests hobbies hauran de conviure amb la universitat i això comporta una cosa que coneixen bé: nervis.
