ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Antoni Armengol, de 56 anys, està al capdavant de l’empresa Anura Control de Plagues, amb seu a Sant Celoni. Probablement és una de les persones que més coneixement pràctic i teòric té sobre la vespa velutina al país.
Vostè defineix la seva empresa amb el nom d’una família d’amfibis, la dels anurs. Per què?
Són els amfibis que no tenen cua i sempre m’han cridat l’atenció. Ells són uns bons aliats en el control de plagues perquè són silenciosos, eficaços i respectuosos amb el medi ambient. Em va semblar un nom adequat per a la meva empresa.
El canvi climàtic propicia que hi hagi més plagues?
El món està en canvi continu, però aquests canvis es produïen al llarg de milers d’anys. El problema d’ara és que els humans, amb la seva frenètica activitat, l’alterem molt ràpidament i fem desaparèixer espècies animals i vegetals gairebé a diari… Tindrem desplaçaments de fauna i canvis en la vegetació a un ritme mai vist. Les entrades d’espècies exòtiques amb el ritme actual de comerç global seran habituals. Les plagues no entenen de calendaris, sinó de temperatures o d’humitats. Les espècies que considerem plaga solen ser estacionals. Per exemple, a l’hivern, coincidint amb el fred, no hauríem de tenir mosquits o puces, però ara els períodes de fred semblen cada vegada més curts. Amb fred menys intens, aquests animals allarguen o avancen els seus cicles, tenen períodes de descans mes curts i mantenen l’activitat durant més mesos.
En el cas de la vespa velutina, que estigui fent més calor fa que es desenvolupi més o menys?
La vespa velutina procedeix del sud-est asiàtic, d’un clima amb temperatures suaus i un grau d’humitat elevat. Tota la costa del Cantàbric i l’Atlàntic, de moment, sembla molt més favorable que la costa catalana, amb temperatures més altes i períodes més secs. Tot i això, aquesta vespa ocuparà pràcticament tota la Península.
S’està controlant prou bé aquesta espècie invasora?
És evident que no. Si es fes bé no en tindríem. No s’entén que, després de 18 anys que fa que va arribar a França, a cada petita part de territori que conquereix es repeteixin els mateixos errors, tant de gestió com de comunicació. Tota l’expansió de la vespa velutina a Europa ha estat per l’entrada d’una sola reina fecundada el 2004. Arribat al punt que estem ara, trobo a faltar a la premsa bona informació i sense fer sensacionalisme ni utilitzar un llenguatge bèl·lic. I cal ajuda als apicultors en la defensa dels seus apiaris. Aquesta desatenció que tenen fa que es facin actuacions amb més bona fe que encert i que poden perjudicar molt la biodiversitat i les pròpies explotacions d’abelles de la mel. Per exemple, un grup de recerca de la Universitat de Girona ha demostrat que la trampa Koldo, ben implementada, ajuda molt a fer que les abelles treballin tot i tenir velutina depredant.
Sent respectuosos amb el medi ambient, caldrien empreses de control de plagues?
Sempre caldran empreses de sanitat ambiental i penso que cada vegada seran més necessàries perquè són les que poden garantir un bon ús dels biocides, que, a més, per si sols no solucionen res. Cal conèixer molt bé com aplicar-los, la biologia, la fenologia, l’etologia de l’espècie diana que volem tractar, l’entorn… i tenir en compte també la prevenció, per exemple, amb mesures correctores als edificis perquè no es reprodueixin. Tenim reglaments internacionals que regulen la fabricació, el transport i l’ús dels biocides per protegir el medi ambient. I el que passa –sobretot amb la vespa velutina– és que es fan intervencions al medi natural per particulars, apicultors, protecció civil o policia municipal, sense tenir la capacitació professional necessària o fent servir productes que no es poden alliberar al medi.
{{ comment.text }}