Aprendre a viure un altre cop amb una malaltia

El 6 de març de 2014 Armando Folgado, de Palautordera, havia d’entrar per la porta de l’església. Era el dia del seu casament i també el del seu aniversari. Feia 33 anys. Però aquell dia no va entrar a cap església. “En comptes d’això, entrava amb una llitera per la porta de l’UCI de Vall d’Hebron, en parada cardíaca”, recorda. Una setmana abans, la seva vida era la d’un home actiu, pare de dos fills petits, planxista pintor i amb un negoci acabat d’agafar. “Jo estava dedicat a la meva família, al meu negoci i a l’esport. M’agradava molt la bicicleta, córrer, els cotxes…” Tot va començar com una grip. Febre, malestar i visites al metge amb el mateix diagnòstic: una grip forta. Però cada dia anava a pitjor. “Anava perdent la força de les cames”, explica. El quart dia, sense poder orinar, va anar a l’hospital. “Em van sondar i vaig perdre la mobilitat de les cames. Un malson.” El diagnòstic va arribar després: encefalomielitis transversa, una malaltia neurològica d’origen autoimmune que li va afectar greument el sistema nerviós. No és una malaltia degenerativa, sinó un episodi sobtat i fulminant que, en el seu cas, li va deixar gairebé tot el cos sense mobilitat i amb dependència de ventilació assistida. “Em vaig despertar intubat, sense poder parlar i sense saber què m’havia passat.” L’impacte va ser total. “Ho vaig perdre tot. El negoci, el pis on vivia, perquè no estava adaptat.” Els seus fills, aleshores d’1 i 5 anys, van ser el primer motiu per continuar. “Han sigut la meva benzina. Jo tiro endavant perquè els vull continuar veient créixer i els vull continuar educant.” Però el punt d’inflexió va arribar a l’Institut Guttmann, on va conèixer el pilot Albert Llovera. “Ell em va dir ‘busca’t objectius, segur que hi ha alguna cosa del que feies que pots tornar a fer’.” Folgado li va respondre que no podia ni gratar-se el nas. Però aquella frase li va quedar. I va trobar una escletxa: l’Scalextric. Amb una pinça, un cable de carburador i un comandament adaptat, va tornar a competir. “Allò em va servir a mi. I vaig pensar: per què no fem una associació per ajudar nens amb mobilitat reduïda?”. D’aquí va néixer Slot a Fondu. Ara viu d’una altra manera. Més lenta, més atenta. “Em paro molt més a gaudir de qualsevol cosa.” De tot aquest procés n’ha sortit també un llibre, Respirar con el alma. Va començar com una necessitat íntima. “Una amiga em va dir ‘per què no comences a escriure els teus pensaments?”. Durant anys va escriure nits d’insomni: “No era un llibre al principi. Eren els meus pensaments, les meves inquietuds, com vaig viure la meva situació…” Armando no nega el dolor ni la pèrdua, però tampoc hi vol quedar atrapat. “No em serveix de res dir: per què a mi?” I resumeix la seva manera d’afrontar la vida amb una frase: “No miro enrere ni per agafar impuls. Em centro en el que puc fer, no en el que he deixat de fer.” “Puc fer anar el telèfon sense les mans” Una de les grans portes que s’han obert en la nova vida d’Armando Folgado ha estat la tecnologia. Després de quedar-se sense mobilitat, va descobrir que un objectiu petit podia convertir-se en un motor enorme. Tot va començar amb l’Scalextric. “Jo he sigut sempre molt inventor. M’han agradat els cotxes, la mecànica… Tenia moltes idees.” La combinació va donar fruit: un dispositiu desenvolupat amb Aurax que permet utilitzar mòbils, tauletes i ordinadors sense necessitat de fer servir les mans. “Puc fer anar el telèfon, la tauleta, l’ordinador… sense les mans. He tornat a conduir. Amb el simulador, però, torno a conduir. És una de les meves passions. La tecnologia em va canviar la vida.” La intenció és que el dispositiu arribi al mercat al setembre i, en el futur, serveixi també per controlar cadires de rodes o altres aparells. “No em moc, però vull continuar sent productiu i fent coses. No m’agrada dir que soc discapacitat, perquè em sento molt capaç”, explica Folgado.

Aprendre a viure un altre cop amb una malaltia

Mollet incorpora 24 noves places de llar residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual

Reconèixer una discapacitat és el doble de lent que fa sis anys

Raül Valentín: “Tenim un pla urbanístic que, més que arreglarles coses, les espatlla”

Un robatori de coure amb un incendi posterior talla l’R3 entre la Garriga i Figaró

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

Uns 2.000 docents tallen l'AP-7 a la Roca més de cinc hores

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Eutrasa cau en concurs i té obertes opcions de venda

Traslladen a l’Institut Guttmann el ciclista Jaume Guardeño que afronta lesions de gravetat

La Campanya Contra el Quart Cinturó creu que l’acord per la línia orbital és “una operació de maquillatge polític”

Ferit greu un motorista de 20 anys en un xoc amb un turisme a Lliçà d'Amunt

Mor a l'hospital un motorista de 20 anys per les ferides en un xoc amb un cotxe dilluns a Lliçà d'Amunt

[ACTUALITZACIÓ] Anul·len la inauguració de Ciutats Educadores per una protesta de docents i famílies

[ACTUALITZACIÓ] Els Bombers estabilitzen un incendi en una nau d'Òrrius que ha generat una columna de fum visible des del Vallès Oriental

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys