Un any més els infants dels caus, dels Agrupaments d’Escolta i Guia i esplais de la comarca tornaran a gaudir dels campaments d’estiu. Prop d’un miler de nens i nenes vallesans marxaran arreu de Catalunya per culminar la feina feta durant el curs a les entitats de l’associacionisme educatiu. Gran part de les entitats vallesanes faran els campaments durant la primera quinzena del mes d’agost, tot i que el tret de sortida serà després de la revetlla de Sant Joan.
La gran majoria de caus i esplais encara mantenen les inscripcions obertes, però preveuen sumar les mateixes dades que en els anys anteriors. Pràcticament tots els campaments es faran en comarques de la Catalunya Central i del Pirineu. Destaca l’Agrupament Escolta i Guia Sant Esteve de Granollers, en què dos grups marxaran fora del territori català per fer els campaments a Griébal (Aragó) i Kandersteg (Suïssa).
També ho farà l’Agrupament Escolta i Guia Rocafort de Cardedeu que repeteixen un any més a Montboló (Occitània), per evitar les complicacions d’última hora de les restriccions del Pla Alfa com estius passats. Un grup de l’Agrupament Escolta i Guia Sant Jaume de Parets anirà a Mallorca.
Els campaments són una eina educativa que vol acompanyar infants i adolescents en una etapa formativa essencial. “Als campaments els infants surten de la seva rutina de l’escola, de casa i sobretot de les pantalles. És un espai on tenen un altre estil de vida i posen a prova habilitats que potser normalment no treballen. Estan en contacte amb la natura, creen vincles especials que d’una altra manera no podrien fer”, explica Anna de Riquer, de l’Agrupament Escolta Makalu de Sant Feliu de Codines.
La diversió i els jocs van de bracet del procés educatiu a l’hora de marxar de campaments. “La sortida s’organitza al voltant d’un projecte pedagògic. Entre monitors i infants decidim quins són els temes que volem treballar i hi donem vida de manera conjunta. Apostem per una educació horitzontal en aquest sentit, on tothom ho farà tot i ens ajudarem per tirar-ho endavant”, afegeix de Riquer.
“Sempre encarem l’any amb l’objectiu de culminar els aprenentatges als campaments. Busquem temes que interessin als nens i nenes, i que ens permetin treballar les emocions, per exemple”, diu Elena Luna, de l’Agrupament Escolta i Guia Jaume Oliveras de la Garriga. Durant el curs, els infants preparen i organitzen els campaments. “En cas de necessitar pressupost, fem dinars populars o actes durant l’any per aconseguir-lo”, explica Luna.
Els caus i esplais sovint són un lloc d’arrelament i els infants sempre acaben repetint l’experiència. “La majoria entren amb 5 o 6 anys i marxen amb 17. Creixen amb nosaltres”, diu Bruna Sallés, també del cau de la Garriga.
La importància del lleure educatiu
Les entitats de l’associacionisme educatiu fa temps que reivindiquen l’educació en el lleure com a motor de canvi i implicació social. Esplais i caus han format milers d’infants i joves d’arreu de Catalunya a través del joc i l’aprenentatge col·lectiu. Aquesta tasca voluntària no està gaire reconeguda i la sensació general dins del col·lectiu és que se’n desconeix el funcionament.
“L’educació en el lleure és una experiència formativa que et dona autonomia. És un espai on l’aprenentatge neix de l’experiència, no som només un lloc on venir a passar-s’ho bé”, comenta Marina Poncet de l’Agrupament Escolta i Guia Sant Esteve de Granollers. “Al cau hi creem vincles des de petits, hi comencem com a infants i molts acabem sent monitors i caps. N’aprenem els uns dels altres, que és el més bonic”, explica de Riquer. “El conjunt d’experiències que pots arribar a viure, sobretot en els campaments, és difícil d’aconseguir a qualsevol altre lloc. Ens desempalleguem de les regles i la jerarquia de l’educació formal, és més horitzontal”, diu Arnau Lonca del Casal Santa Maria del Jaire de la Torreta.
Els membres dels diferents esplais i caus expliquen que en el lleure es poden treballar tota mena de valors. “Principalment, ens centrem en la cohesió, la confiança, el respecte o l’autoestima. Ho fem des d’una educació horitzontal perquè nosaltres com a monitors no fa tant que hem passat pel mateix que ells. Som el seu mirall moltes vegades”, afegeix de Riquer. Per la seva banda, Lonca, que és també professor d’institut, comenta que “a les aules falta educació vivencial. Els campaments són un bon exemple perquè s’acaba creant una altra societat, un petit oasi on tothom ho ha de fer tot. És la millor manera d’aprendre coses bàsiques del dia a dia”.
Les activitats pedagògiques que les unitats de cada entitat de lleure duen a terme durant l’any i en els campaments s’escullen de manera conjunta entre infants i monitors. “És molta feina preparar els campaments. Per tant, la gent que hi és, hi és perquè hi vol ser. La nostra feina és educar perquè volem”, afirma de Riquer. En la mateixa línia, Lonca comenta que “nosaltres tenim la voluntat de donar un servei a la comunitat. No és el mateix ser monitor que fer de monitor”.
Esplais i caus han estat en el punt de mira durant les últimes setmanes. Lonca, de Riquer i Poncet fan una crida a la gent perquè s’afegeixin a l’educació en el lleure. “És un lloc on t’arreles, un refugi que inevitablement t’acaba marcant”, acaba de Riquer.
