“El mal de l’ànima no s’arregla amb pastilles”, diu la Maria del Carme, una de les persones que es van acostar a Aves Dol de Llinars buscant suport per poder superar el dol per la mort de la seva parella. Angeli Prim i Regina Florenza són les dues voluntàries d’Aves Dol que des de fa gairebé un any acompanyen les persones que viuen un procés dolorós per la pèrdua d’una persona estimada. Cada dimecres es reuneixen durant dues hores a l’Espai Pas de l’Àngel del carrer Joan Maragall, on comparteixen el dolor, experiències o silencis, i ofereixen el suport humà necessari per sentir-se acompanyat en aquest procés.
L’Alba va perdre el seu pare i va començar a anar a les sessions: “Un cop va passar el funeral, no identificava el que estava sentint, el que se suposa que hauria de sentir, no treia les emocions, no recordava el meu pare tant com pensava que jo ho hauria de fer.” “No és que et solucionin com et sents, sinó que t’ajuden a acollir cada sentiment i entendre el que estàs vivint”. Ara ha deixat el grup. “Ja m’he reconciliat amb mi, sé que quan estigui plorant, quan estigui trista, estaré còmoda amb aquest sentiment.”
La Maria del Carme explica que no va voler recórrer als medicaments. “Al principi, pensava que em tornava boja. El metge em va oferir medicaments però no els vaig voler. Vens a buscar pau i en certa manera, com que és una situació que et regira la vida i sents tantes coses a l’hora que no saps com posar-les en ordre, vens, t’escolten. Ajuden a això, a deixar que reposin els teus sentiments.” Maite és una altra de les persones que ha trobat el suport per afrontar el dolor per la mort de la seva parella. “Després de 40 anys, va ser una sotragada, no sabia on era, no sabia amb qui parlar. Ara he aconseguit tenir els peus a terra. He fet un camí molt dur, molt llarg, encara el continuo fent, estic molt agraïda.”
“No és només per parlar d’un mateix, sinó de la persona que ha marxat, hem de parlar d’ells, qui era, quin vincle teníem, què hem après, què ens ha agradat o no de la relació. Necessitem parlar de qui ha marxar, com ha marxat, què ha viscut, què ha fet. S’ha mort una persona, però encara existeix, potser està més present que quan estava viu”, diu Angeli Prim. Regina Florenza apunta que “el dol no és una malaltia, no és un problema de salut mental”. Les dues destaquen el paper dels voluntaris. “És un treball preciós i animem que puguin sortir voluntaris. Necessitem voluntariat”, diu Prim.
{{ comment.text }}