Detecten “presència persistent” de bacteris i fongs del Sàhara amb impacte en els ecosistemes i la salut en un estudi fet al Montseny

Una investigació del CEAB-CSIC i el CREAF ha constatat que hi ha una “presència persistent” de bacteris i fongs provinents del Sàhara al cel del sud d’Europa que afecten tant els ecosistemes com la salut. Amb mostres de pluja recollides entre el 1987 i 2014 al massís del Montseny, l’estudi apunta que aquests bacteris i fongs es troben al cel del sud d’Europa independentment d’episodis de pols del Sàhara, amb la qual cosa l’impacte en els ecosistemes i la salut humana “no és puntual, sinó continu”. Es tracta de pols del Sàhara que s’ha mogut milers de quilòmetres a través de les capes altes de l’atmosfera i que cau a través de pluja i neu.

Els resultats de l’estudi, publicats a la revista ‘Environmental Microbiology’, apunten que els bacteris i els fongs provinents dels deserts del nord d’Àfrica estan “sempre presents en les mostres”, durant tot el període analitzat. Els investigadors remarquen que això contradiu la percepció derivada d’estudis previs que “la microbiota present en entorns locals es genera majoritàriament per ecosistemes veïns”.

Els investigadors remarquen que cal continuar estudiant els fenòmens que es produeixen a les capes altes de l’atmosfera i els factors que la condicionen perquè tenen un “impacte directe” tant en la natura, per exemple en la fertilització dels sòls, com en la salut humana, amb un augment de les al·lèrgies o la propagació de gens resistents als antibiòtics. “Tot això adquireix encara més importància en un escenari de canvi climàtic”, remarquen.

L’estudi indica que la pols del desert, que conté microorganismes vius, viatja milers de quilòmetres dins de corrents persistents de les capes altes de l’atmosfera i, finalment, cau amb la pluja o la neu. És així com els investigadors han identificat microbis que han recorregut distàncies intercontinentals. S’ha fet amb l’anàlisi d’ADN de les mostres de pluja amb seqüenciació massiva i s’ha comparat els resultats amb el sòl del desert del nord d’Àfrica i dades genètiques d’altres sòls de tot el món. Per fer la investigació, també s’ha recreat mitjançant simulació informàtica el moviment de les grans masses d’aire que dispersen els microorganismes a escala global.