El Baix Montseny és la zona preferida per anar-hi a viure des de fa 14 anys. Almenys així ho indiquen les dades del cens de població publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que denoten un creixement del 13,16% en aquesta zona respecte a l’any 2011, passant d’un total de 53.914 habitants a 62.081 en el cens a data 1 de gener de 2025. Des de l’Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal apunten que l’evolució de la població els darrers anys ha seguit una línia ascendent, tot i que ha estat més moderada que en els primers anys de la dècada dels 2000.
El creixement de població al Vallès Oriental és positiu a pràcticament tots els municipis, a excepció de la Llagosta (-2,57%) i Santa Maria de Martorelles (-0,35), que han perdut habitants respecte al 2011. Els pobles del Baix Montseny, però, acumulen les xifres més altes. Destaquen Sant Esteve de Palautordera, que ha passat de tenir 2.540 habitants el 2011 a tenir-ne 3.099 el 2025, un augment del 18,04%; Sant Antoni de Vilamajor, que ja s’acosta a la barrera dels 7.000 habitants –ha crescut en un 15,80%–, i Llinars, que ja ha passat dels 10.000 –a data 1 de gener de 2025 hi ha censades 10.931 persones (+13,62%).
L’aposta per buscar entorns més naturals és el que fa que els pobles del Vallès Oriental vagin creixent gradualment. Per tant, no és estrany que zones com la Vall del Tenes o l’entorn dels Cingles de Bertí siguin altres punts amb percentatges elevats pel que fa al cens de població en aquests 14 anys. A la Vall del Tenes, Bigues i Riells del Fai és el municipi que més ha crescut, passant de 8.803 habitants a 10.124 (+13,05%). En la mateixa mesura ho han fet Lliçà d’Amunt (+11,86%) i Santa Eulàlia (+11,88%). Pel que fa a l’entorn dels Cingles de Bertí, l’Ametlla (+13,58%) i Sant Feliu de Codines (+11,92%) són les zones preferides per anar-hi a viure.
Encara que totes les zones de la comarca han tingut un augment de població, el Baix Vallès (2,21%) i els municipis de l’entorn de Granollers (8,69%) són els que ho han fet en menys mesura. La Llagosta i Santa Maria de Martorelles en negatiu i Martorelles, Mollet i Montmeló no arriben a un creixement del 2%. No obstant això, és una zona de la comarca que agrupa gran part de la població (126.096 habitants), igual que ho fan els municipis de l’entorn de Granollers (142.302 habitants), que en aquest cas sí que assoleixen un creixement superior al 2% des de 2011.
Els motius
Assenyalar els motius del creixement de la població no és tasca fàcil. Explica Núria Maynou, tècnica de l’Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal, que la qüestió de l’habitatge és fonamental en els canvis que s’estan produint al Vallès Oriental. “La tendència és que la gent marxi a viure a nuclis propers als municipis grans. Sant Esteve en seria un bon exemple perquè és proper a Sant Celoni, on hi ha tota mena de serveis. També ho pot ser Sant Feliu de Codines, que tindria com a centre neuràlgic Caldes”, diu Maynou. L’accés a l’habitatge condiciona les decisions de la població que busca zones més accessibles fora de les grans ciutats, sovint més tensionades pel que fa als preus.
No obstant això, exposa Maynou, el Vallès Oriental es troba en un moment d’estabilització pel que fa al creixement de població. “El pic més elevat d’arribada de gent van ser els anys 2022 i 2023 amb prop de 5.000 persones noves al cens. La nostra comarca, de fet, té un ritme més elevat de creixement que comarques veïnes, però està per sota d’altres zones de Catalunya que lideren en aquest aspecte, com són el Barcelonès i el Penedès”, segueix Maynou.
No només l’habitatge condiciona el creixement poblacional. La mobilitat i les bones comunicacions són un altre element clau. Per tant, no és estrany que aquells municipis propers a línies de tren o carreteres importants (com l’AP-7 o la C-17) rebin més gent. L’Ametlla o la Garriga en són exemples.
