L’actuació de buidatge i retirada de peixos d’espècies al·lòctones –no pròpies de l’entorn mediterrani– que es va fer l’agost de 2021 a la bassa de Can Dunyó, a Lliçà d’Amunt, ha donat bon resultat i ha permès que aquesta zona humida situada a tocar del riu Tenes recuperi la biodiversitat.
Ara s’hi tornen a veure espècies d’ocells com el cabusset o la fotja. També ha millorat la presència d’amfibis i rèptils. És la valoració que fa la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH), l’entitat que gestiona aquest espai natural des de novembre de 2020 amb el conveni de custòdia que van signar amb l’Ajuntament, propietari dels terrenys. Ho va explicar Oriol Baena, coordinador del projecte de Can Dunyó per l’SCH, en una jornada que va aplegar tècnics i gestors d’altres espais naturals que van veure de prop les actuacions fetes.
La intervenció de l’any passat –es van retirar 600 quilos de peixos entre carpes (un 80%) i altres espècies al·lòctones– ha ajudat a recuperar la qualitat de l’aigua de la bassa. Ha estat gràcies a la retirada de la pràctica totalitat dels peixos. Només han quedat alguns exemplars de gambússia, també al·lòcton, però de mida més petita i que no són tan problemàtics. Amb el buidatge de la bassa, també es van treure exemplars de cranc americà i de tortuga de Florida.
“Les carpes mengen removent el fons i això provoca una terbolesa de l’aigua que fa que mori tot allò que hi ha al fons. Això va provocar que el sistema natural s’ensorrés”, explica Baena. La bassa, que es va començar a omplir al 2012 a partir de la recollida d’aigües pluvials del sector logístic i comercial de Mango, va deixar de ser atractiva per a moltes espècies d’aus, que hi van deixar d’anar. Aus com la fotja i el cabusset que s’hi havien vist van desaparèixer. Can Dunyó es va convertir “en un desert aquàtic”. Després “d’haver esdevingut un lloc rellevant per a les migrants d’ocells” al Vallès. També per a les poblacions d’amfibis.
Les intervencions de la Societat Catalana d’Herpetologia van més enllà de l’àmbit aquàtic. El pla de gestió promou la creació d’espais oberts a les franges situades entre la làmina d’aigua i els camps de conreu propers. Són llocs on, fins ara, creixia la vegetació sense control i on ara, s’hi fa una estassada anual. També es fan podes dels arbres.
Baena en destaca la importància dels espais oberts, que “són essencials per a la biodiversitat”. “Som molt importants per als amfibis o per a alguns estadis d’invertebrats que tenen molta relació amb l’aigua, com és el cas de la libèl·lula”, comenta Baena. També per a les papallones o per a les cuques de llum que “estan desapareixent”, diu el tècnic de l’SCH, que els reivindica com “espais bonics”.
Basses secundàries
Amb l’acord de custòdia, des de l’SCH actuen per crear hàbitats secundaris. Per exemple, amb la recuperació de dues basses temporals –no hi ha sempre aigua– al costat de la bassa principal. Estan pensades per a espècies com el gripau corredor. “Hi ha espècies que no volen aigua sempre i que estan adaptades a llocs on l’aigua no és permanent”, apunta Baena. Es van restaurar fa un parell d’anys. “Es va fer una primavera i l’hivern següent ja hi havia gripau corredor i van fer tot el procés.”
Ara, amb la tasca de voluntariat, s’està construint una petita canalització d’aigua per recollir l’aigua de la teulada de l’aguait i portar-la fins a una de les basses. “Cal ser conscients que per arribar a algun objectiu no sempre és el més bonic quan estàs en el procés per aconseguir-ho”, recorda Baena, que destaca l’esforç d’explicació que han de fer de determinades accions.
