El Consell de Poble de la Batllòria va aprovar dimarts al vespre iniciar el procés cap a una consulta per decidir com ha de ser la seva relació amb Sant Celoni. La iniciativa ha estat promoguda pel govern del PSC i Alternativa amb l’objectiu que durant un període proper a un any es pugui debatre amb els veïns d’aquest nucli de 1.500 habitants, al nord del terme de Sant Celoni, quin ha de ser el seu model de governança a futur.
Sobre la taula pot haver-hi la possibilitat de reforçar l’òrgan consultiu del Consell de Poble, plantejar la creació d’una entitat municipal descentralitzada (EMD) o una segregació que, amb la la llei a la mà, ara és impossible. En qualsevol cas, el govern apel·la a un procés participatiu que, segons la seva proposta, planteja poder arribar finals d’aquest any amb la definició dels possibles models de governança i a principis del 2027 amb la preparació de la consulta que els dugui a votació. Els terminis per fer la consulta quedaran subjectes a l’autorització de la Generalitat.
La proposta es va aprovar al plenari del Consell de Poble amb sis vots a favor, cinc en contra i tres abstencions. El següent pas és que la decisió del consell es formailitzi a través d’una resolució d’alcaldia o un acord de ple. Això donarà via lliure a la creació d’un grup de treball per debatre les propostes sobre el model de governança que després se sotmetran a votació a través d’una consulta no vinculant. “Vam detectar que el Consell de Poble tenia certes dificultats per canalitzar la voluntat popular. És sabut que hi ha la voluntat de molta gent de la Batllòria d’emancipar-se i canviar la relació amb Sant Celoni i la relació que té la Batllòria amb Sant Celoni ara mateix és aquest consell”, explica el primer tinent d’alcalde, Albert Planas.
Una part dels veïns del nucli, integrats dins la plataforma Som la Batllòria, es miren la proposta amb recel i insisteixen que és un moviment “electoralista” a poc més d’un any per les municipals. “Jo vaig votar en contra de la proposta del procés participatiu, perquè ens plantegen uns terminis molt ajustats”, explica Jordi Prat, de Som la Batllòria. El col·lectiu, que va néixer fa un any per reivindicar a l’Ajuntament i la Generalitat que no tallessin el pas dels cotxes per l’entrada de la carretera Vella per fer-hi el carril bici de la C-35, té com a objectiu final la segregació de Sant Celoni perquè insisteixen que tenen el poble desatès i amb els mateixos serveis que fa 30 anys. “Ens passa un bus cada dues hores i la canalla d’aquí no pot quedar-se i ha d’anar a fer-ho tot a Sant Celoni, Breda o Riells. La canalla , justament, és el que cohesiona”, explica Prat.
De moment, la plataforma s’està bellugant per poder crear una candidatura únicament de la Batllòria que es presenti a les eleccions municipals del 2027 a Sant Celoni, tal com ja ho va fer Independents per la Batllòria fa 30 anys. Prat diu que estan en converses per mirar de fer una llista, però que encara no han decidit res. “L’objectiu seria poder tenir un regidor per poder ser decisius”, apunta.
Els partits de l’oposició de Sant Celoni, Junts i ERC, estan a favor de la consulta plantejada, però dubten de la gestió del govern amb l’afer de la Batllòria. Anaïs Medina, de Junts i expresidenta del Consell de Poble, insisteix a ser molt curosa i no fer falses promeses als veïns. “Ja s’havia arribat a presentar un projecte per ser municipi, però les coses es van quedar només aquí. Ens fa patir que sigui un bolet”, diu Medina. “Tot el que sigui obrir processos participatius és positiu i necessari. Si el resultat presenta malestar, distància i desacord, cal preguntar-nos per què s’ha arribat fins aquí i quines necessitats no s’estan atenent”, diu Fernanda A. Crovara, d’ERC.
