Beatriu Bayés és la nova directora de l’Hospital General de Granollers en substitució de Rafael Lledó. Entre altres càrrecs Beatriu Bayés ha estat directora de l’Institut Clínic de Nefrologia i Urologia de l’Hospital Clínic, directora assistencial dels hospitals de l’Institut Català de la Salut i directora de centre de l’Hospital Germans Trias i Pujol.
És filla del cardiòleg Antoni Bayés, que va rebre la Creu de Sant Jordi. Explica que tant el pare com la mare la van marcar. “El meu pare em va marcar. Segur. Vinc d’una família que som la cinquena generació de metges.
Tota la vida he vist el meu pare visitant i la meva mare ajudant. He viscut la voluntat de servei i de pacients que trucaven a diferents hores i que el papa els atenia per telèfon. I de fet, quan era molt petita jo ja deia que volia ser metge i mare. Metge com el pare i mare com la mama. M’ha marcat… I he aconseguit totes dues coses. Amb les meves germanes, de petites, ja jugàvem a metges.” En la imatge, amb un dibuix que li van regalar com a benvinguda a l’Hospital.
Per què va decidir presentar-se per al lloc de directora de l’Hospital de Granollers?
Perquè, arran de la meva trajectòria professional, vaig pensar que estava formada, que podia assumir una direcció d’Hospital i que era un repte que em venia de gust assumir. Però alhora també m’agradava molt la idea de poder construir aquest nou model de salut que són les xarxes territorials i contribuir a aquest model de xarxa territorial, i sobretot de la mà del Clínic.
Coneixia l’Hospital de Granollers?
No. La veritat és que crec que només vaig venir un cop en una reunió de la C-17. Sí que el coneixia de referències i a membres de l’equip directiu, sobretot la doctora Botta, la directora mèdica, amb qui ja havia treballat algun tema, des de la meva estada al Germans Trias. Per tant, sí que coneixia alguns professionals de la direcció d’aquí, però no coneixia l’Hospital.
Fa tres setmanes que hi és. Quina impressió li ha causat?
La primera impressió és que és un hospital que somriu; els professionals somriuen… I és un hospital que té ganes de remar a favor, que li il·lusiona un canvi. Ara [per dijous] vinc d’una junta facultativa i ha anat molt bé. O sigui, que crec que, pel que sigui, l’hospital volia i demanava un canvi i ha entès que potser jo soc qui els pot ajudar a fer aquest canvi. Llavors s’han alineat i m’estan donant l’oportunitat de liderar aquest canvi. Per tant, fins ara, un hospital que el resumiria com a hospital amic.
S’ha pogut reunir ja amb tot el personal?
Primer vaig treballar amb tot l’equip directiu i després he anat entrevistant-me, un a un, amb pràcticament tots els comandaments de la casa. Jo crec que me’n queden, si no estan agendats, una dotzena. La resta estan tots entrevistats.
Què pretén amb aquest primer contacte?
Conèixer quines són les seves inquietuds, les seves necessitats, però també quins són els punts forts de l’Hospital que no cal canviar, perquè en té i perquè el que funciona no s’ha de tocar. Però al mateix temps també he fet reunions conjuntes. He participat amb la Junta Facultativa, la comissió de Docència, amb els membres del Comitè d’Empresa, he estat a la comissió de caps de servei, a la comissió quirúrgica… Vaig saludar la comissió dels caps d’infermeria… He intentat fer-me visible als professionals i que entenguin que la direcció és una direcció propera, que és aquí per ser facilitadora. Evidentment hem de dirigir l’Hospital i hem de prendre decisions que a vegades no seran del gust de tothom, però la voluntat és ser una facilitadora per aquest impuls de canvi.
Quan arriba un cap nou sol voler tenir el seu propi equip. Vostè farà canvis?
De moment, l’equip directiu crec que està treballant molt bé. Tenen molta voluntat d’adaptar-se a la meva manera de treballar i al meu tarannà. Canvis en l’equip directiu, no. Sí que estem mirant com ha d’estar l’organigrama i si el nom d’alguna direcció s’ha de canviar, però els membres de l’equip directiu són els mateixos. Tenim ara una direcció de Persones en funcions que s’haurà d’escollir, però per la resta, l’únic que hem fet és incorporar a les reunions del comitè de direcció també la cap de Comunicació perquè crec que treballar bé la comunicació interna i externa es també una obligació de l’equip directiu.
Ha parlat amb els membres del Patronat?
Sí, amb la presidenta tinc una relació estreta i cordial i molt correcta. He parlat amb els membres del patronat en petit comitè, amb el senyor Bellavista, amb el Carles Mundó… i demà [per divendres] tinc la primera reunió amb el patronat sencer.
Com va anar la reunió amb el comitè d’empresa?
Va ser una reunió de presentació. Els vaig dir que estava a la seva disposició. Vaig fer primer una reunió amb la presidenta del comitè i ja tenim agendada una primera reunió de treball.
Vostè parla de canvis. Per on aniria?
El canvi més important és que busquen una direcció que sigui assistencial, que els ajudi a aconseguir una bona qualitat assistencial, que tingui una mirada molt assistencial. I aquesta sí que la tinc. Sempre l’he tingut. L’assistència clínica és la nostra raó de ser com a hospital i és la que hem de defensar. Que sigui de qualitat i puntera, però la resta que s’ha de treballar és una bona qualitat al servei d’Urgències, un bon funcionament de tots els equipaments que tenim, un lideratge com a hospital del territori, un hospital que realment fa xarxa amb la primària, que fa aliances amb els hospitals que tenim al costat… Aquests són els canvis que realment es busquen. Perquè tenim un problema molt important de professionals que hem d’abordar de manera conjunta amb una visió de sistema i de xarxa.
Falten infermeres i metges. Ho ha detectat aquí?
Miri, la primera impressió és així. Falten infermeres, però crec que la direcció d’infermeria d’aquí està treballant molt bé, els nous rols d’infermeria i quines competències són de l’infermera i quines són aquelles coses que no aporten valor a una tasca d’infermera i que pot fer un altre professional. I crec que això és estratègic en aquest moment perquè hem d’aprofitar les infermeres per allò que aporta valor i tot allò que pugui fer un altre professional enriquir-lo i fer-lo créixer. I evidentment hem de continuar buscant infermeres perquè hem de tenir aquella ràtio d’infermeria que correspon a cadascun dels dispositius.
I pel que fa als metges?
Estic satisfeta perquè quan ens faltava algun professional, l’hem trobat. Per tant, no ha estat difícil trobar professionals tot i que el moment és complicat, i això vol dir que la gent valora aquest hospital, que la gent creu que aquest és un hospital d’oportunitat, que val la pena ser-hi. Per tant, ha estat una satisfacció quan ho hem treballat amb la directora mèdica i ho hem comentat. La gent té ganes de venir aquí. Vol dir que hi ha alguna cosa, que les coses funcionen o que l’hospital apunta a créixer i és un moment d’oportunitat.
Fa poc que es va obrir el nou servei d’Urgències però alguns membres del comitè han dit que faltaria més personal. És així?
Sí. Urgències és un tema que em preocupa perquè és l’entrada a l’Hospital, una entrada d’imprevistos, una àrea que, si tens controlada, et facilita el funcionament d’un hospital i que si no la tens controlada dificulta en moltes ocasions el funcionament. Quant a instal·lacions, són magnífiques. És un espai que permet treballar molt bé. Hi ha un problema de lideratge que tenim resolt perquè aquest mes s’incorpora la nova cap de servei d’Urgències i jo crec que això és una dada important que marcarà un abans i un després. Tenir un nou lideratge ens permetrà treballar de manera diferent i buscar quina és la manera de donar una bona qualitat als usuaris. Però, en paral·lel, estem treballant perquè tot l’Hospital miri Urgències i doni suport a Urgències. És a dir, que no siguin dos mons separats i diferents. I si tenim dificultats per trobar professionals el que farem és abordar-ho des del conjunt de l’Hospital perquè hi doni suport. Urgències és molt important.
Les llistes d’espera s’han allargat aquí a i altres llocs. Com té previst reduir-les?
Aquest és el nostre objectiu . És el que en diem el pla d’accessibilitat. Aquest pla l’ha dissenyat CatSalut i pretén abordar les llistes d’espera, tant de consultes com de proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques. I això és el que farem. És un pla intens, que representa un repte exigent i que ens obligarà a treballar de valent fins a final d’any. Però jo crec que aconseguirem posicionar-nos prou bé. No aconseguirem abordar aquella garantia en totes les llistes, però sí que l’impuls que donarem a les llistes d’espera en aquests mesos que queden serà molt important i crec que la ciutadania ho veurà i ho valorarà. Estem treballant en aquest pla, i en farem un seguiment. És la nostra fita.
Un dels projectes immediats és l’obertura dels nous quiròfans de cirurgia major ambulatòria del carrer Girona. Quan es preveu que obrin?
Si els astres s’alineen i tot ens va a favor i les obres no tenen cap més impediment, el 12 de juny obrim. Això ens donarà aires fresc. Això és oxigen per als professionals. És disposar de quiròfans per poder fer el pla d’accessibilitat, és treballar amb uns dispositius nous, poder tenir quiròfans… Ara treballem matí i tarda i dissabtes i a partir d’ara podrem fer l’activitat en un horari laboral, amb una jornada més tranquil·la. Ho estem esperant, en tenim moltes ganes. És veritat que se’ns obre en un període d’estiu. Haurem de respectar els períodes de vacances i no podrem tenir-ho obert al cent per cent en els mesos d’estiu, però, un cop obert, això serà oxigen per poder fer molt bé les intervencions quirúrgiques.
I el centre de radioteràpia i hemodiàlisi?
Jo apunto cap a final d’any. No hi ha una data concreta Aquest és un treball col·laboratiu de l’antiga direcció amb la direcció de l’Hospital Clínic. Ho visc com una oportunitat increïble, tenir el servei de radioteràpia al costat de l’hospital. Crec que beneficia tota la xarxa de la C-17, però sobretot beneficia els usuaris i els pacients d’aquest territori. Per tant, tenim ganes de poder-ho posar a punt i poder-ho inaugurar aviat. El centre de diàlisi que es traslladarà al centre de radioteràpia és un centre d’hemodiàlisi de Fresenius, que ara el tenim al centre de Granollers i que es traslladarà aquí. Evidentment, haurem de parlar amb ells i establir algun tipus d’aliança, però en aquest moment encara no hem començat cap tipus de negociació amb Fresenius.
És la primera dona directora d’aquest hospital. Suposo que això no hauria de ser notícia… Es notarà en alguna cosa?
Jo estic a favor del lideratge femení. Crec que la gent s’ha d’escollir per talent, no pel fet de ser homes o dones. No estic a favor d’establir quotes. De fet, no ho he estat mai. Sempre he defensat que el talent és el que havia de marcar les decisions, però sí que crec en l’estil de lideratge en femení… Més que femení, en femení, que és aquest lideratge humanista. És el que m’agrada. Un lideratge col·laboratiu, que fa créixer tothom, un lideratge compartit, centrat en valors…
Amb vostè com a directora general l’equip directiu és molt femení.
Falta que s’incorpori el nou director o la nova directora de Persones, que està vacant, però sí, la majoria som dones.
El seu currículum diu que és experta en cura emocional del professional de l’assistència sanitària.
És un curs que vaig fer en l’època de covid perquè ja ens vam adonar, de seguida, que el benestar emocional era bàsic; la gent necessitava que el cuidessin. I amb tantes hores tancats al despatx, vaig veure aquest curs, el vaig fer i m’ha donat eines que moltes vegades no t’expliquen res de nou però sí que et donen aquella eina o et fan pensar aquella manera d’abordar els conflictes, l’acompanyament o posar èmfasi en aquella empatia que has de tenir sempre amb la teva gent. Va molt en consonància amb aquesta línia meva d’humanisme i de lideratge humanista perquè crec que és el que més m’identifica; centrar-me en valors.
És el càrrec més important que ha tingut?
Són càrrecs diferents. El càrrec de la direcció assisttencial de tots els hospitals de l’ICS em va donar una visió estratègica a nivell macro i de sistema. En tots els càrrecs he après molt. Segurament aquest és el mes important, però no podria ser aquí sense els altres perquè és el recorregut i la formació que he tingut el que m’ha permès ser aquí i sentir-me còmoda en aquest lloc. La direcció de l’institut del Clínic m’ha permès veure com funciona un hospital mol potent, amb molta marca, molt consolidat, com és el Clínic i alhora, m’ha permès treballar molt bé l’equip. De fet, era el meu objectiu; que l’equip fos homogeni i cohesionat i crec que ho vaig aconseguir bastant. L’ICS i la direcció assistencial dels hospitals em va donar aquesta visió i molts contactes a CatSalut i al Departament. Veure les diferències entre hospitals petits ,com Tortosa, i hospitals mitjans com Lleida i Tarragona o hospitals molt grans, com Bellvitge i Vall d’Hebron… Per tant, dirigir la part assistencial dels diferents hospitals em va donar un bagatge que no és menyspreable i, alhora, dirigir el Germans Trias i Pujol, on vaig començar de coordinadora mèdica, vaig passar a directora mèdica i després a directora de centre. Tot això em va permetre progressivament i de manera consolidada anar pujant graons.
