Bigues i Riells del Fai, Llinars i l’Ametlla són els tres municipis del Vallès Oriental que van experimentar un creixement més gran de població procedent d’altres municipis catalans –ja sigui de la mateixa comarca o d’altres– l’any 2021. Segons les xifres de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), Bigues i Riells del Fai va tenir un saldo positiu de 231 persones. Per darrere, van quedar Llinars (+214), l’Ametlla (+203), Santa Eulàlia (+184) i Lliçà d’Amunt (+154).
Aquests municipis també se situen entre els que registren un creixement més elevat de població si es tenen en compte tots els moviments migratoris, és a dir, els que es produeixen amb la resta de l’Estat espanyol i amb altres països. En aquest cas, l’Ametlla (+223) passa al davant de Bigues i Riells del Fai (+213).
El saldo migratori dels desplaçaments interns de Catalunya és positiu a 32 dels 39 municipis del Vallès Oriental. Només set registren decreixements. La llista està formada per la Llagosta (-223), Granollers (-192), Canovelles (-113), Montornès (-56), Mollet (-50), Figaró (-16) i Vilalba (-4). Tots ells, a més, van tancar el 2021 amb un saldo migratori total negatiu excepte Mollet, que va guanyar 186 habitants gràcies als moviments migratoris amb la resta de l’Estat i d’altres països.
El Vallès Oriental se situa com la tercera comarca catalana amb un saldo de migració interior –entre Catalunya– més alt: té un resultat positiu de 1.833 persones l’any 2021. Per davant, queden el Maresme (+2.574) i el Baix Penedès (+2.133).
Jordi Manils, conseller comarcal delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Estudis i regidor a Montmeló, apunta les causes: “Molta gent de Barcelona i de la seva àrea metropolitana no poden pagar el ritme de vida perquè els preus dels lloguers són inaccessibles i els salaris no pugen al mateix ritme i són expulsats i venen aquí.” I una segona: “la situació postcovid”, que ha fet que hi hagi persones que “fugen d’espais amb molta concentració urbana”. Per això, “els municipis que surten amb un saldo migratori més alt amb espais lliures i que tenen relativament poca població.” A la vegada, cal tenir en compte “la disponibilitat d’habitatges o de sòl amb poca oferta al sud de la comarca i més al nord”.
Les poblacions de menys de 20.000 habitants i, en molts casos, les de menys de 5.000, són les que van tenir l’any 2021 uns saldos positius més elevats en les migracions dins de Catalunya. En el cas del Vallès Oriental, “són pobles amb un mínim de serveis i que tenen bones connexions”, indica Manils.
A Bigues i Riells del Fai, l’alcalde, Joan Galiano, entén aquest creixement perquè “segones residències s’estan convertint en la residència habitual”. “Ja ho vam detectar amb la pandèmia, quan les estades de la gent aquí eren molt més llargues.” Una altra de les casuístiques són “els canvis de propietat de les cases de pares a fills”. “Estan venint molts fills a viure a les cases dels pares en habitatges que molts cops eren segones residències.” Galiano fa una valoració positiva d’aquest creixement, que “és sostenible” i que “ocupa habitatges que ja estan construïts”. La majoria de persones que arriben són parelles d’entre 30 i 45 anys amb un o dos fills.
En el cas de l’Ametlla, l’Ajuntament ha detectat, sobretot, canvis de residència de persones que vivien a Barcelona o poblacions properes. La tipologia d’habitatges predominant –més del 90% dels habitatges són cases unifamiliars amb jardins grans– facilita l’arribada “de parelles amb fills, majoritàriament d’entre 35 i 50 anys”. Sovint troben cases a la venda de “gent gran del poble a qui se’ls fa gran la casa i la venen”. També s’ha crescut amb les noves promocions a Can Draper.
El creixement situa l’Ametlla al límit dels 10.000 habitants. “Fer aquest salt seria important. A la pràctica, ja som més de 10.000 perquè hi ha gent no empadronada. Tenim les mateixes ajudes que un poble de 5.000 habitants amb una població real que supera els 10.000”, diu Moret, que explica que treballen per reforçar serveis com la neteja i el manteniment de parcs i jardins. A Bigues i Riells del Fai, “els equipaments municipals poden assumir aquests creixements”, diu Galiano. Van planificar equipaments com el teatre, el casal de joves o el futur gimnàs pensant a cobrir necessitats. “Estem acostumats a treballar per damunt de la població empadronada per la històrica presència de segones residències.”
