Roger Llinàs, Joan Pou i Jaume Dantí juntament amb Carles Parada són els quatre bombers del parc de Mollet que han rebut la medalla d’or del cos en reconeixement als 35 anys de servei. Llinàs i Parada continuen en actiu, mentre que Pou i Dantí, que són veïns de Granollers, ja es van jubilar l’any passat. Vicenç Devesa, excap del parc de Bombers de Granollers ja jubilat, també va rebre la medalla d’or del cos. Els bombers Fèlix Álvarez, Gerard Pairó, Raül Rodríguez i Jordi Van Hedel, del parc de Mollet, i Jaume Aragón, José Antonio Ruiz i Alexandre Salart, del de Granollers, van ser guardonats amb la distinció de bronze pels 20 anys de trajectòria professional.
Pou i Dantí van entrar al parc de Mollet el 1993. Va ser l’any en què es va decidir crear-lo però encara no hi havia les instal·lacions fetes. “Els dos primers anys fèiem la guàrdia al parc de Granollers”, recorda Pou, que havia començat a treballar de bomber al parc de Sabadell. “O a qualsevol lloc”, afegeix Dantí, que hi arribava d’estar cinc anys al de Santa Coloma de Gramenet. Llinàs, que és l’actual cap de parc de Mollet, va començar a treballar a Mollet fa una desena d’anys com a sotscap de guàrdia de la Regió d’Emergències Metropolitana Nord, que inclou el Vallès Oriental i l’Occidental, el Maresme i la zona nord del Barcelonès.
Abans de fer-se bombers, Pou i Dantí havien treballat als negocis familiars. “[Però] veia que la de bomber era una feina atractiva. Tenia un parent que ho era i em va semblar interessant”, detalla Dantí. Llinàs, que va entrar al cos “molt jove” havia fet algunes feines i estudiat. “I amb 21 anys ja vaig entrar.” Durant aquests més de 30 anys de professió, Llinàs assegura que els serveis “no han canviat”. Amb tot, sí que n’hi ha alguns que han augmentat. Per exemple, els rescats de persones grans que han tingut una caiguda dins de casa. “És el servei estrella en zones urbanes. En un dels darrers, la dona que vam ajudar em va voler abraçar per donar-me les gràcies”, comenta Pou.
Llinàs apunta que aquest és un servei senzill per als bombers –generalment, només cal obrir una porta– però “de vegades al darrere hi ha situacions dramàtiques”. També destaquen que la majoria de la gent no sap com actuar en situacions d’emergència a casa. Posen l’exemple d’un incendi en un habitatge. “En un bloc, si tens el foc per sota del teu pis el pitjor que pots fer és voler baixar al carrer per l’escala. T’has de quedar a casa”, exposa Llinàs. Per això, “quan arribem a un foc ja fem dos equips, un per anar a apagar i un altre per mirar si hi ha persones a l’escala”.
Sí que ha canviat “la manera d’encarar” els serveis. “La feina s’ha tecnificat molt”, comenta el cap del parc de Mollet. “Tot és molt més tecnològic”, diu Dantí, que posa l’exemple dels camions. “Abans, si tenia una avaria el podies arreglar tu. Ara no el pots tocar, ni canviar-li l’oli.” També ressalten que hi ha una major reglamentació dels procediments de treball. “Abans entraves a un foc i no en sorties fins que se t’havia acabat la bombona d’aire. N’agafaves una altra i tornaves cap a dins. Ara, hi haurà un punt de control i al cap de 20 minuts et faran sortir i no tornaràs a entrar fins que t’hagis hidratat i recuperat”, explica Llinàs.
Serveis que marquen
Durant tots els anys de feina han viscut molts serveis que els han marcat. Van ser als incendis forestals de l’estiu de 1994 a la comarca. “A Figaró, el foc va creuar passant per damunt del túnel”, recorda Dantí. O als aiguats al Tenes i al Congost de l’octubre del mateix any. “A Granollers, faltaven dos dits perquè l’aigua passés el mur”, exposa Pou. “Cal saber-ho gestionar i els has d’anar arxivant”, explica Pou sobre els serveis més durs. “Sempre hi ha serveis que et fan donar voltes al cap i si fas córrer el cap, malament”, diu Dantí, que posa l’exemple d’un accident de trànsit amb persones joves “quan tu tens fills de la mateixa edat”. Per això, valora que ara tinguin a la seva disposició suport psicològic per a aquest tipus de fets. “Actues a la fase aguda però llavors no saps com acaba. Veus coses dures però també ho passen malament altres companys com els policies que han d’anar a trucar a la porta d’una casa per dir que el seu familiar ha mort.”
