La situació del mercat de lloguer afecta gran part de la població, però és realment violenta amb els col·lectius més vulnerables com poden ser les persones amb poc recursos, les persones migrants o sense papers. “La vida no pot quedar reduïda a sis metres quadrats”, diu Agnès Benedicto, referent del programa d’habitatge i sense llar de Càritas Diocesana de Terrassa.
En la memòria de 2024 de l’entitat, Càritas alerta que una de cada tres persones ateses viuen en règim de relloguer, és a dir, en una habitació i “moltes vegades amb l’ús restringit de la dutxa, la rentadora o la cuina”. A més, Benedicto apunta que “en molts casos el contracte és verbal, sense escriptura, sense padró, cosa que complica la defensa de drets”.
El dret a l’habitatge digne és fonamental en la vida d’una persona i la seva vulneració afecta directament altres aspectes. “Una casa no són quatre parets, és un lloc on et sents segur, on pots pensar i créixer. Les persones que viuen de relloguer sovint pateixen de salut mental, en els estudis, en els seus hàbits d’alimentació.”
Càritas fa acollida de famílies en diferents centres de la comarca, com a la llar franciscana del carrer Joan Prim de Granollers. “Ens trobem amb un problema de mobilitat perquè no hi ha rotació en el mercat d’habitatge. Per tant, la gent que acollim que està preparada per sortir no té cap opció”. A aquesta dificultat, diu Benedicto, en molts casos se li ha de sumar el racisme que pateixen a l’hora d’anar a buscar un pis on viure.
Des de Càritas assenyalen que cal combatre el relloguer perquè viure en una habitació no és digne i sovint és compartida per diverses persones. “Es tracta d’un problema estructural que no es pot resoldre només amb una línia d’actuació. Ens cal tenir un topall de lloguers, més habitatge protegit, augmentar l’oferta, i poder tenir salaris més justos perquè dedicar més del 50% del sou al lloguer implica sacrificar altres coses com l’alimentació, la salut o l’oci.”
A la llar franciscana de Granollers fa tres anys que acullen famílies, i ara n’hi viuen quatre. El frare Àlex comenta: “Volem que sigui un lloc de pas, però malauradament hi ha qui fa gairebé tres anys que és aquí i no té sortida.”
