La Bressola: compromís amb el català a la Catalunya Nord

L’Estat francès ha dut a terme històricament polítiques per arraconar i eliminar el català del país per tal de mantenir una unitat lingüística amb un francès sense variants ni dialectes. Aquesta realitat centenària segueix vigent a dia d’avui i és una problemàtica que preocupa els catalans, especialment els de la Catalunya Nord. Geoffrey Lourdou, president dels Amics de La Bressola, una associació cultural que promou la immersió lingüística, va visitar la Tèxtil Rase de Cardedeu dimecres per conscienciar sobre la situació de la zona d’Occitània catalanoparlant. Per acostar la realitat de l’altra banda dels Pirineus, Lourdou va resseguir breument l’evolució que ha tingut el català a França: mentre que el francès era la llengua dels aristòcrates, el català de mica en mica va anar sent vist com una llengua de segona. A finals del segle XIX, quan va aparèixer un model d’escola laica i obligatòria en francès, es castigava i s’humiliava als alumnes que parlaven català. Així, els nois eren “educats en francès i analfabetitzats en català”, segons Lourdou. Passades les guerres mundials, el francès s’erigeix com la llengua de la modernitat. En la dècada dels anys 70 molts joves prenen consciència de la importància de la llengua i la identitat i comencen a militar per salvar el català. Seran aquells militants els qui crearan La Bressola, inicialment com una escola de sis alumnes a casa d’un particular, i actualment multiplicada en set escoles primàries i dos col·legis de secundària que compten amb 1.100 alumnes. Lourdou va compartir que per tal de rebre suport de les administracions públiques s’han vist obligats a tenir molt bons resultats escolars, com si els haguessin de convèncer. Ara per ara, però, tot i que l’Ajuntament de Perpinyà continua posant-los traves burocràtiques —com ara retallades de subvencions o el rebuig a la petició per obrir una línia de Batxillerat—, La Bressola viu un bon moment. Es tracta d’un projecte d’escola immersiva i, tot i que Lourdou al·lega que l’Estat francès rebutja aquest tipus d’ensenyament, ara tenen alumnes que venen d’arreu de l’Estat i un 90% són originalment francòfons. El conferenciant va insistir en la importància de la immersió: als nens també se’ls parla català al pati i a la cantina, un àmbit en què continuen aprenent lèxic. De la mateixa manera, lamentava la falta d’un espai de lleure segur “on els joves, quan surtin de l’escola, puguin continuar vivint en català”. En part va destacar la importància de tenir referents esportius en català com l’USAP, l’equip de rugbi. Lourdou va demostrar que, tot i la frontera, és un problema transversal i va aconsellar: “Si voleu que d’aquí a 30 anys encara es parli en català l’heu de mantenir amb tothom.”

La Bressola: compromís amb el català a la Catalunya Nord

Un veí de Bigues i Riells del Fai sosté que la Guàrdia Civil el va “humiliar” perquè no l’entenien en català

El 20,7% dels vallesans no utilitza mai el català

Denuncien per delicte d’odi una metgessa de l’hospital de Granollers per no voler atendre una jove si parlava en català

Conseqüències dels incendis

LA PREGUNTA

Creu que és beneficiosa l’expedició a la lluna?

Meritxell Budó: "Més aviat que tard haurem d'abordar què fem a l'espai de la Sínia"

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

L’empresa que fa les obres a l’estació d’autobusos de Granollers es viralitza a les xarxes

El ciclista Jaume Guardeño, de Caldes, ferit crític en un xoc amb un cotxe a Sant Quirze Safaja

Una mare i la seva filla reobren el bar del Casal Cultural de Corró d’Avall

David Morales: "Ens agradaria portar el CAP de la Cruïlla al centre del poble"

El comissari Joan Figuera, excap dels Mossos a Granollers, es jubila a 65 anys

Més de 15 quilòmetres de retencions a l'AP-7 per un accident entre un camió i dos turismes a Llinars

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació