Un estol d’una setantena de cigonyes van sorprendre, entre dijous vespre i divendres matí de la setmana passada, molts veïns de Llinars i Sant Antoni de Vilamajor. Cap a mitja tarda de dijous les cigonyes van començar a sobrevolar els camps de conreu que hi ha entre els dos municipis. Una de les persones que les va veure en els seus camps és Susanna Girabent de Can Tàpias. “Hem tingut una visita poc habitual en aquesta zona. Crec que no és gens normal a mig agost i encara menys que s’hi estiguin una nit”, explicava.
Quan les cigonyes migren “indica l’arribada del fred”. “Haurem de veure com evoluciona el temps”, afegia. Les cigonyes van passar la nit en aquesta zona. L’endemà divendres a primera hora del matí, Rosa Maria Pascual, de Can Record a Sant Antoni, també les va veure quan va sortir a caminar com fa cada dia. “M’ho havia dit la Susanna de Can Tàpias.” A Pascual, li agrada fer fotografies i no va perdre l’oportunitat per fer-ne a les cigonyes que havien passat la nit en uns camps que hi ha entre Can Masó i Can Garneu, en terme de Sant Antoni. “Vaig fer les fotografies amb el mòbil” perquè no portava la càmera fotogràfica. Explica que també li va sorprendre que hi hagués tantes cigonyes juntes i a principis d’agost. “Vaig acostar-me a poc a poc perquè no s’espantessin i marxessin” i poder-les fotografiar, diu.
De fet, no és estrany que a finals d’agost es vegi alguna cigonya fent parada en els camps d’aquesta zona i, fins i tot, se n’ha pogut veure alguna en el centre de Llinars, Cardedeu o Sant Antoni. El que no és tan normal és que sigui la primera setmana d’agost i que en sigui tanta quantitat, explica Joan Manel Riera, director de l’Escola de Natura del Corredor. “Això és poc freqüent, no és rar, però és aviat. Són exemplars joves en dispersió, segurament. Els adults molts ja no emigren. Hivernen a la Península.”
Les cigonyes adultes passen l’hivern al sud del desert del Sàhara. Cap a febrer, migren cap al centre i nord d’Europa, on passen l’estiu i neixen les cries. Cap a finals d’estiu, els pollets viatgen cap a l’Àfrica i un cop es fan adults tornen a emigrar cap al nord. Com apunta Joan Manel Riera, cada cop són més les cigonyes que acaben hivernant a la península Ibèrica, on fins i tot hi ha poblacions residents de forma permanent. La causa la trobem en els hiverns força suaus, però sobretot perquè hi troben aliment durant tot l’any i s’estalvien haver de fer milers de quilòmetres i gastar molta energia.
