“És un despropòsit jurídic.” Així defineix Sílvia Roca, filla de Francesca González i Josep Roca, la manera com s’ha tancat el procés judicial que ha posat punt final al cas dels cinemes Oscar de Granollers, després de 31 anys de litigis. “Un despropòsit jurídic és quan una cosa és jurídicament correcta, però socialment no ho és”, afegeix.
Francesca González és la dona que l’any 1993 va presentar un recurs contenciós administratiu contra les llicències d’obres i d’activitats que havien permès obrir, un any abans, els cinemes Oscar, a la plaça Amadeu Castellano. Més de tres dècades després, ella i el seu marit han hagut de pagar 140.000 euros després d’arribar a un acord, el juny de l’any passat, en el litigi que mantenien amb l’Ajuntament, que, a més, havia presentat una querella criminal contra ells per presumpte delicte d’alçament de béns.
Per entendre aquest desenllaç cal remuntar-se a l’any 1995, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre una sentència favorable a Francesca González i obligava a enderrocar tota la part de l’edifici dels cinemes que superava 3,5 metres d’alçada. Donava la raó a la denunciant en el sentit que l’edifici incomplia les normes del pla general. La dona denunciava que la pols, els fums i els sorolls dels extractors afectaven el pis que havia adquirit un temps abans a la zona amb el convenciment que al costat només hi hauria un pati interior.
L’Ajuntament va presentar recurs a la sentència, però el Suprem la va ratificar. Des de llavors, successius recursos municipals van retardar l’enderroc. L’Ajuntament considerava que la sentència era inaplicable perquè l’enderroc de la part construïda de més suposaria, de fet, la demolició de tot l’edifici.
El conveni
El procés es va allargar fins que l’any 2005, la dona, que ja vivia llavors a Lliçà d’Amunt, va arribar a un conveni amb l’Ajuntament i la constructora de l’edifici, Edificacions Canaletes, pel qual l’Ajuntament li pagaria una indemnització de 300.000 euros i la constructora 100.000 euros més, a canvi de no enderrocar l’edifici.
L’Ajuntament li va pagar els primers 100.000 euros, però el Tribunal Suprem no va homologar el conveni i l’any 2008 emetia una resolució que l’anul·lava perquè considerava que el conveni i la indemnització no podien substituir el restabliment de la legalitat urbanística. Arran d’aquesta sentència, l’any 2010, el ple de l’Ajuntament va aprovar iniciar els tràmits per reclamar a Francesca González els diners que ja li havia abonat.
El procés judicial va arribar fins al 14 de juny de l’any passat, data fixada per al judici al Jutjat Penal número 2 de Granollers. L’Ajuntament reclamava els 100.000 euros més els interessos de demora i demanava una pena de tres anys de presó pel presumpte delicte d’alçament de béns. Les dues parts van arribar a un acord que evitava l’ingrés a presó, però establia el pagament de la quantitat econòmica que reclamava l’Ajuntament.
L’advocat de la Francesca i en Josep deia llavors que s’havia arribat a un acord al menys costós possible i que tant jutge com fiscal s’havien mostrat “sensibles a la situació perquè era un despropòsit jurídic”. “Creiem que l’Ajuntament va actuar legalment, però amb poca ètica”, afegia el lletrat. Una opinió que no s’ha cansat de repetir Sílvia Roca en els vídeos que ha penjat en els darrers mesos en el seu canal de Youtube.
Roca explica que els seus pares van ser mal assessorats pels primers advocats que van tenir, fet que, a més, els van suposar unes despeses d’uns 130.000 euros. “L’únic error dels meus pares va ser confiar i fer tot el que els deien els seus advocats.” I lamentava que l’Ajuntament s’hagi negat a facilitar el pagament de la quantitat a terminis tal com van demanar.
Afirma que, per fer-ho, els obligaven a demanar un aval bancari o firmar una hipoteca a favor de l’Ajuntament. Explica que fins i tot va enviar una carta a l’alcaldessa de Granollers l’any passat. “He demanat un pacte menys injust a l’alcaldessa i no he obtingut resposta. He demanat al síndic de greuges que ens ajudés i no ha estat possible”, diu Sílvia Roca. I denuncia l’impacte que ha tingut tot el procés en la salut del seu pare, que va patir un ictus que l’ha deixat molt afectat físicament.
Sílvia Roca insisteix en la bona fe amb què van actuar els seus pares. “L’Ajuntament, si sabia que el conveni podia ser anul·lat, ja no l’havia d’haver fet mai. Els meus pares no són delinqüents, només han protegit el que era seu, però respectem els jutjats i complirem el que se’ns va demanar”, conclou.
Per la seva banda, el regidor d’Hisenda, Jordi Terrades, ha assegurat que en tot l’afer l’Ajuntament només ha donat compliment a la legalitat.
Tancats des de 2006
Els cinemes Oscar van tancar l’any 2006 en una decisió que no va estar motivada per la sentència sinó que s’inscriu en la desaparició de la majoria de sales de cinema en nuclis urbans. L’any 2009, l’Ajuntament va redactar un primer projecte d’enderroc que només preveia retirar la coberta existent i fer-ne una de nova, però un metre per sota.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però, va considerar que tots els elements havien de tenir una alçada inferior a 3,5 metres i l’Ajuntament va haver de redactar un nou projecte que preveia la supressió de tota l’estructura en forma de paraigua de l’edifici i la construcció d’un nou sostre provisional.
Les obres d’enderroc es van fer l’any 2011. El local està actualment tancat i el comercialitza un grup immobiliari que s’hi anuncia a la mateixa plaça.S’hi podria fer activitat terciària, com, per exemple, un supermercat, oficines, un restaurant o un gimnàs.
