El 19 de juliol de 1923 es va constituir el Col·legi d’Advocats de Granollers en una ciutat que, poc abans, comptava amb un cens d’una vintena de professionals de l’advocacia residents. Altres hi venien de Barcelona, un cop o dos per setmana. Molt sovint, els dijous, dia de mercat a Granollers. Molts d’aquests advocats van obrir despatxos al carrer Anselm Clavé, on també hi havia el jutjat de primera instància i el jutjat municipal. La constitució es fa un dijous a mercat amb 41 advocats inscrits.
Aquest divendres, l’entitat ha celebrat el seu centenari en un acte al Teatre Auditori de Granollers en presència de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart.
La creació del Col·legi d’Advocats va ser fruït d’un procés que s’havia començat a treballar un parell d’anys abans i que no va ser lliure de contratemps, com la mort sobtada amb 53 anys de l’advocat Eduard Pedrals, que estava cridat a ser el primer degà de la institució. A Granollers, se segueix amb atenció els processos per crear col·legis d’advocats que s’impulsen a altres ciutats catalanes amb òrgans judicials. També va lligat a la concessió del títol de ciutat a Granollers que el rei Alfons XIII va fer el 7 de març de 1922 amb Paulí Torras Villà a l’alcaldia.
A principis del segle XX, Granollers ja disposava d’un jutjat de primera instància i instrucció que portava temes civils (primera instància) i penals (instrucció). També hi havia un jutjat municipal que va funcionar fins al 1936. La junta curial creada als primers anys del segle XX es pot considerar com un antecedent del Col·legi d’Advocats.
El seu objectiu era “vetllar per la recta administració de la justícia a la vila i al seu partit judicial”. En formen part advocats però també procuradors i determinats membres dels jutjats. L’advocat Marià Fortuny n’és el president. Segons es recull a l’article històric publicat l’any 2013 per la concessió de la Medalla de la Ciutat al Col·legi d’Advocats de Granollers, “la iniciativa no acaba de consolidar-se i els professionals de l’advocacia continuen treballant per tal de posar en marxa el desitjat col·legi d’advocats”.
Josep Borrell va ser el primer degà i va assumir el període de la dictadura de Primo de Rivera, la República, la Guerra Civil i els primers anys del franquisme. “Malgrat aquestes dificultats, el Col·legi d’Advocats germina” en un procés que té continuïtat durant el mandat d’Albert Compte, en plena dictadura franquista.
Als anys seixanta, es comença a posar de manifest la necessitat de disposar d’un nou edifici judicial per agrupar les seus que hi havia al carrer Corró i a la plaça de la Corona. L’any 1969 l’Ajuntament cedeix un solar a l’avinguda del Parc i el 8 de juny de 1974 s’inauguren els nous jutjats. La reivindicació dels advocats per millorar la justícia a la ciutat torna a repetir-se 30 anys després quan els jutjats tornen a estar repartits per diversos locals i es reclama la construcció d’un nou edifici que s’acaba estrenant l’any 2009 al carrer Josep Umbert.
Passa el mateix a Mollet, per l’estat de degradació dels antics jutjats, que propicia el lloguer d’un local i l’estrena de noves instal·lacions el 2019. El 2016, el Col·legi d’Advocats es trasllada a la nou seu al carrer Josep Umbert i deixa l’espai que havia ocupat en un bloc de pisos de la rambla Tarradellas. S’aposta per un nou espai en un local a peu de carrer, per fer encara més accessible l’entitat a la ciutadania que en els darrers anys ha ofert, entre d’altres, serveis de suport en diversos temes en col·laboració amb ajuntaments de la comarca.
